“AHÍ LA TENIU”

G. CABANILLES             

El senador de Compromís per Castelló Carles Mulet ha publicat este dimarts una foto de la senadora del PP Rita Barberá a la seua arribada a l’escó amb un escarit comentari: “Ahí la teniu”. No calien més paraules, la frase és tan curta com eloqüent, contundent i expressiva. Des de la seua posició de privilegi a la bancada de darrere, Carles Mulet ha exercit del que era abans que senador, periodista, i ha emprat les paraules justes per descriure la situació. Eixe “ahí la teniu” abasta denúncia, crítica, retret, i posa de relleu una de les majors manifestacions de pocavergonya que s’han donat a la política. 

Conec Carles Mulet de fa 25 anys, quan erem companys de feina en la redacció d’un periòdic, i puc afirmar que és una de les persones més íntegres i honestes de totes les que ocupen càrrecs públics. L’experiodista, historiador de formació, representa el que hauria de ser el vertader Compromís, oposat a la branca democristiana d’aquell Bloc que pactava amb CiU, i tenia (encara els té) dilemes ideològics. És humil, obri poc la boca, però quan l’obri ho fa amb estridència, amb arguments ben ordenats. Al poc temps que porta al Senat ja se li coneixen iniciatives per recuperar la concessió de les autopistes privades, o una iniciativa per posar fi a la injustícia que representa la cadena comercial alimentària per als llauradors. En la sessió d’este dimarts Mulet l’ha emprés amb Rita Barberá: “Ha arribat al Senat a menjar, ha estat rebuda amb alegria, se li ha preparat un lloc molt visible a l’hemicicle i observem com, tot i marcar distància amb ella des de la cúpula del PP en el cas de possible blanqueig que suposa el cas Taula, la realitat és que s’ha comportat com si fos ‘la jefa’ dels populars al Senat“, ha indicat des de la trona, mentre altres senadors socialistes adscrits a ERC lamentaven que Rita fóra la protagonista de la sessió i passara desapercebut l’ordre del dia, com si en una sessió d’un Senat amb majoria absoluta d’un PP que governa en funcions anara a resoldre’s la derogació de la Lomqe.