Si algú pensava que el secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, havia extret alguna lliçó de la seua desastrosa aposta per Susana Díaz, estava encertat. Puig sí ha extret una lliçó, però no està disposat a aplicar-la. Així ho ha demostrat amb les seues primeres maniobres orgàniques després de la derrota a les primàries per a triar al secretari general del PSOE, que han consisitit en convocar un comité nacional el 9 de juny, tan aviat com era possible, i un congrés nacional al juliol, tot per no donar temps a que una virtual alternativa tinga temps de muntar candidatura.
La segona evidència de que Puig està disposat a donar la batalla per tal de seguir al capdavant del PSPV és la designació de qui va ser el seu número 3, l’exalcalde de Gandia José Manuel Orengo (al centre de la imatge amb Puig), per a organitzar el congrés nacional, un fet que les plataformes de suport a Pedro Sánchez han interpretat com “una provocació”. Orengo havia estat apartat de l’executiva del PSPV, i fins i tot va haver de deixar el seu càrrec de cap de gabinet del president de la Diputació per haver-se vist embolicat en diverses investigacions judicials. Tot i que va buscar recer a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la seua intenció de crear una fundació d’estudis sobre legislació local que pretenia finançar-se amb aportacions de diverses institucions, tampoc va fructificar.
El malestar entre els crítics amb Ximo Puig ha augmentat després d’haver ressuscitat a José Manuel Orengo. Un referent del sanchisme ha declarat a Diari Serpis que Ximo Puig no ha volgut fer una lectura “assossegada” del resultat de les primàries del 21 de maig, i lamenta que la reacció de Puig a la derrota que ha patit a la seua federació haja estat rescatar Orengo per a organitzar un congrés nacional, amb terminis ben ajustats per dificultar una candidatura alternativa. “És una jugada pròpia de José Manuel Orengo i el Clan de Gandia, maniobrar al seu antull per tal de satisfer els seus propis interessos”.
La resistència a desaparèixer del Clan de Gandia (en el qual cal emmarcar al secretari d’Organització, Alfred Boix, i un llarg llistat d’assessors, entre ells Vicent Bufort), és, d’altra banda, una reacció “previsible i lògica” dels qui es neguen a fer un pas enrere per molt que els resultats electorals siguen dolents i que la militància els haja dit que no els vol al capdavant del partit. No obstant, estes mostres de beligerància poden estimular també una candidatura alternativa que en el cas de victòria soterraria per sempre més a Puig, a Orengo i a Boix.
