Xavier Mas guanya el primer certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha tirat endavant una iniciativa inèdita amb dues institucions col·laboradores, l’Agència Catalana de Joventut i l’Institut Balear de Joventut: el Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra, en homenatge al jove poeta valencià assassinat el 2011.

Aquest certamen s’adreça a joves escriptors i escriptores en llengua catalana que tinguen entre 16 i 30 anys. Els poemaris inscrits al certamen de Poesia i Prosa poètica Manel Marí convocat per l’Art Jove de les Illes Balears també entren a concurs.

Un dels objectius d’aquest certamen, a banda d’esperonar i fomentar la literatura en llengua catalana, és el d’articular un espai de formació horitzontal que facilite dinàmiques de coneixement, d’interrelació i de debat amb altres escriptors amb diversos nivells de trajectòria professional.

El premi pretén ser una eina de professionalització,  ja que, a banda de les aportacions monetàries, una editorial de reconegut prestigi publica el poemari guanyador.

El guanyador d’aquest any ha estat Xavier Mas Craviotto amb ‘Renills de cavall negre’, editat per Viena Edicions.

Xavier Mas Craviatto (Navàs, 1996)  viu a cavall entre Navàs i Barcelona. Estudia Filologia Cata­lana i actualment té una beca de col·laboració amb el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Modera clubs de lectura juvenils i és cofunda­dor de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català col·loquial. Als disset anys va quedar finalista del premi literari Jordi Sierra i Fabra d’Espanya i Llatinoamèrica, i des de llavors ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia, entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater de Poesia d’Òmnium Cultural Baix Camp, el 2017, o el Premi Documenta 2018 amb la novel·la La mort lenta.

Amb Renills de cavall negre ha guanyat el I Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2018. El poemari, en paraules de l’autor, és «el so obert d’un renill fosc que ofeguem, un bram furient de l’animal que portem dins i que s’escola per les escletxes indefenses de la carn, encara bruta».

Et Pot Interessar