El paisatge agroforestal mediterrani corre risc de desaparició i ser substituït per arbrat boscós amb baixa biodiversitat. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi desenvolupat per l’investigador del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, Rafael Delgado Artés. El treball forma part de la seua tesi doctoral, en la qual ha analitzat els patrons d’evolució en els últims 50 anys de les cobertures forestals la província de Castelló, “un territori paradigma dels processos de despoblació i, per tant, representatiu en l’arc mediterrani”.
El projecte, realitzat amb la tècnica d’anàlisi multitemporal, busca explicar els canvis en el paisatge a través de factors socioeconòmics i ecològics ocorreguts des dels anys 1957 a 2007, període en què té lloc la major transformació sociològica de la història. Aquest canvi, segons Rafael Delgado, és conseqüència de dos fenòmens concrets: d’una banda, la desagrarització i per un altre, la despoblació d’àmplies zones després de segles d’intensa pressió antròpica.
En aquest sentit, l’abandó rural ha comportat un augment molt rellevant de les cobertures forestals denses. Aquesta situació, que es pot considerar “única en la història” en paraules de Rafael Delgado, ha provocat que per primera vegada “l’ús dels recursos forestals siga menor que el seu creixement amb els seus consegüents efectes negatius”.
De fet, l’investigador valencià sosté que s’ha produït un “descens enorme dels usos agrícoles, especialment dels cultius que han sigut els estructuradors del paisatge, mentre que els usos urbans tenen major creixement relatiu, amb una incidència limitada a escala territorial, però amb grans repercussions locals”.
Evolució futura: major protagonisme forestal, menor de l’agricultura
Les dades arreplegades en la recerca, que va ser dirigida per investigadors del grup Reforest de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi ambient de la UPV, vaticinen que l’agricultura va a deixar de ser l’estructurador del paisatge que va ser en el passat, en favor del protagonisme forestal.
En aquest sentit, Rafael Delgado indica que l’extensió de la superfície forestal “continuarà creixent, així com la seua densificación interna, amb un clar avantatge en tots dos casos per a l’arbrat sobre el matoll en les condicions actuals i també en un escenari futur d’aridificació o condicions canviants”.
Per açò, qualifica com a “preocupant” la situació, ja que a nivell mediambiental “s’observa risc d’homogeneïtzació ecològica a mitjà termini”, mentre que des del punt de vista social “la desvertebració territorial suposa la desertització d’àmplies zones”.
Per a afrontar el problema advoca per definir estratègies que permeten gestionar aquest espai territorial i els seus recursos, “si no volem que la situació derive en altres greus problemes”. D’aquesta manera, ressalta que un règim intens d’incendis o altres factors condicionants poden modificar les previsions, encara que “en cap cas sembla probable que les condicions actuals puguen revertir l’enorme tendència global de creixement de les cobertures forestals més denses que s’ha analitzat”.
Metodologia d’estudi
Per a l’estudi de l’evolució de les cobertures forestals s’ha aplicat la tècnica de l’anàlisi multitemporal per a una escala espacial gran. Així, s’ha desenvolupat una metodologia de fotointerpretació per mostreig sistemàtic sobre el 1% del territori en parcel·les d’1 hectàrea, utilitzat imatges procedents del Vol Americà de 1957 i del Pla Nacional d’Ortofotografía Aèria (PNOA) en 2007.
Amb tot açò, Rafael Delgado indica que “s’ha valorat la fracció de coberta en cada cobertura i la superfície d’ús no forestal en dos nivells d’interpretació”. Així, a partir de les dades obtingudes s’ha analitzat globalment l’evolució i, en el cas de les cobertures forestals, s’estudien els models de silvogénesis.
