Unes excavacions arqueològiques al monestir de Sant Jeroni de Cotalba han permés trobar les tombes de bona part de la família d’Ausiàs March, entre elles les restes de les dues esposes del ppoeta (Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i Joana Escorna) i el seu pare, Pere Marcha. El descobriment constitueix un abans i un després en l’estudi del més gran poeta en valencià i de la seua família i suposa una important troballa per al món de les lletres valencianes, no només per tractar-se de família i les esposes d’Ausiàs March sinó també per haver-se trobat l’enterrament de la germana de Joanot Martorell, autor de el “Tirant el Blanch”.
A la fi de l’any 2015 s’iniciaren treballs de millora i rehabilitació de l’Església Major del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, situat a Alfauir. Els treballs arqueològics desenvolupats des de finals del 2015 i part de l’any 2016 en el subsòl de l’Església Major del monestir vénen motivats per les obres de rehabilitació i millora de l’Església Major. La família propietària del monestir va decidir engegar, simultàniament a les obres, els treballs arqueològics de cerca de la cripta de la família March, el cost de la qual ha sigut íntegrament sufragat per la família Trénor. En total s’han realitzat treballs d’excavació en tres criptes de l’església del Monestir: en la nau central, en el trasagrari i sota la capella del Cor.
Gràcies a aquestes excavacions també s’ha pogut aclarir la ubicació de l’anomenada “Capella Ducal” reservada en el seu moment a la dinastia del Duc de Gandia. Encara que no ha sigut indagada en aquests treballs, únicament centrats en la capella dels March, a l’origen es trobaven en aquesta capella els enterraments de l’esposa d’Alfons “el Vell”, I duc de Gandia i fundador del Monestir, Donya Violante Díaz d’Arenós, així com del seu fill, Alfons “El Jove”, II duc de Gandia i d’altres membres de la casa real d’Aragó. Aquesta capella podria ser objecte de futurs treballs arqueològics en l’església del Monestir i donar lloc a noves troballes.
El diumenge 27 de novembre a les 11,30 h. en el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba es realitzarà una conferència on s’exposaran tots els resultats de les indagacions arqueològiques, arquitectòniques i històriques dins de la II Trobada de
Professorat de Valencià organitzada pel Ajuntament de Gandia i el Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB), el títol de la qual és: “Presentació dels treballs de recerca amb motiu dels enterraments situats en el Monasteri: la cripta del llinatge de la família March».
Els ponents de la conferència seran:
– José Manuel Barrera Puigdollers. Director de l’equip de recerca. Arquitecte responsable de la rehabilitació del Monestir. Professor titular de la Universitat Politecnica de València UPV-DPA.
– Marcos Miquel Feucht. Metge forense i patòlog. Professor associat del laboratori de Antropometria, Antropologia i Paleopatologia de la Universitat de València (UV-EG).
-Manuela Raga Rubio. Arqueòloga.
-Pascual Merita Trénor, representant de la família Trenor.
Després de la conferència es realitzarà una visita guiada per als assistents i a les 13,30 h tindrà lloc en el Monestir l’acte de clausura de la II Trobada de Professorat de Valencià organitzada pel Ajuntament de Gandia i l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB).
Alguns detalls de la informació aportada pels tècnics sobre l’assignació de la cripta a les dues dones d’Ausiàs March i a la família March són els següents:
-L’existència d’una capella i la seua consegüent cripta de la família March des de 1394 en el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba és una dada incontestable en virtut de la informació extreta del manuscrit 368 de l’obra del pare Fra Francisco Castillo “Historia general de nuestro Real Monasterio de San Jerónimo de Gandia” escrita en 1757; de Sigüenza; de Carlos Sarthou; Cean Bermúdez; i Chiner Gimeno, que acumula en la seua obra les principals dades extretes de totes les bibliografies precedents.
-Les referències testamentàries de Pere March, Elionor Ripoll, el rei Fernando autoritzant el seu trasllat i el propi Ausiàs March en les seues últimes voluntats, així ho acrediten.
-La localització precisa que identifica aquesta Capella de la dinastia March amb la de la Verge del Rosari, comporta diverses lectures:
-La Consellería de Cultura va realitzar treballs d’indagació arqueològica entre 1999 i 2004 en el sòl de la nau i capelles adjacents, sense trobar cap resta, però no va indagar en els espais baix cor, on s’ha localitzat, per estar paredats aquests espais.
-La lògica simbòlica derivada de la posició dels espais de reclinatorios oposats i la seua referència diagonal amb la capella ducal. No visibles amb anterioritat en estar ocults.
-La reconstrucció del mapa de capelles il·luminades pel pintor renaixentista fra Nicolás Borrás i la lògica simbòlica de les imatges que representa, (seguint a Sarthou i Cean, únics visitadores abans de la desamortització del monestir). I en açò, la presència de Sant Vicent Ferrer contemporani de Pere March.
-La troballa dels dos capitells del segle XV en aquest espai, del temps de l’actuació de Biulaygua, és a dir, posteriors als enterraments, que representen motius relacionats metafòricament amb la dinastia March. L’al·legoria representada
només seria possible passat un temps des de la defunció d’Ausiàs March, quan ja haguera adquirit notorietat literària, cultural i social. I la seua rellevància derivaria que els altres capitells han sigut transformats parcialment en el XVIII, respectant exclusivament aquests dos.
-Els marcs d’or marcats lleument sobre la superfície de l’escut que porta la Dama del capitell.
-La inscripció lateral que deixa veure les lletres M A R…
D’altra banda, la identificació tan precisa de les restes oposades amb els previstos, deriva de les següents dades:
-Coincidència del nombre de cossos oposats amb els possibles, segons la reconstrucció de l’arbre genealògic realitzat.
-Coincidència de sexe i el seu nombre amb la relació de possibles troballes.
-Coincidència clínica dels dos cossos més característics (les dues esposes d’Ausiàs March), amb les dades bibliogràfiques recollits. En referència a Isabel Martorell, germana de l’escriptor Joanot Martorell i les seues circumstàncies de defunció, tan jove i les dades patològiques oposades en les restes assignades a Peirona, germana d’Ausiàs March, que ara podem definir com a deficient psíquica i física, casualitat difícilment contestable. I a açò hauríem d’afegir-li la sorpresa de la presència del fetus de quinze setmanes i la constatació que Isabel és l’única dona de la cripta que manca de marca en os púbic produït en donar a llum. Aquesta informació indueix a pensar que la raó de la seua prematura defunció va ser la combinació de les circumstàncies de la seua feblesa i el seu embaràs.
-Recolza aquesta lectura l’aixovar oposat; la botonadura podria estar en relació amb la vestimenta d’Isabel Martorell, en el ritu funerari practicat llavors. Els fils d’or estarien en relació amb les transcripcions de les últimes voluntats d’Ausiàs March, respecte de col·locar sobre la seua difunta emmanilla Joana Escorna un mantell amb els seus blasons brodats en or. Corrobora aquesta hipòtesi l’agulla del crani de Joana, atès que se li va posar aquest mantell cinc anys després de la seua defunció.
-Encara que no s’han realitzat encara assajos clínics mitocondrials, sí es pott deduir un patró de patologia comuna, relacionada amb la solidificació del sacre i les patologies que s’arrosseguen congènitament en els descendents de Pere March.
També es pot endevinar un altre patró, derivat de les dades de l’arbre genealògic, com va ser la presència d’un antecedent sordmut, declarat incapaç com va ser un cosí de Pere March, el fundador de la cripta.
-Coincidència de patrons fisiològics i patològics amb els relats de vida individual i bibliogràfica de cada subjecte assignat.
-Totes aquestes coincidències i dades aportades, indueixen a pensar que ens trobem davant la confirmació de la troballa de la cripta de la família March. Sent tan sol provisional la identitat precisa d’alguns dels subjectes assignats, mancant la seua confirmació científica a través d’estudis d’ADN o anàlisi mitocondrial. Està previst la realització d’un estudi genètic dels diferents individus, però encara no s’ha procedit a l’extracció de material ossi per a l’obtenció d’ADN mitocondrial.
