Trobada una fossa amb restes humanes al Cementeri de Gandia

  • Tot i que encara és prompte per saber si pertanyen a algunes de les 62 persones afusellades a la nostra ciutat durant el franquisme. L’equip tècnic encarregat dels treballs de recerca continua fent ‘cates’ per a localitzar-hi més fosses.

  • Durant la visita de la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, el Govern local anuncia que sol·licitarà noves subvencions a les administracions provincial i autonòmica per a continuar-hi els treballs.

  • Rosa Pérez: “Nosaltres ja ens vam marcar des de l’inici de la legislatura tindre un territori lliure de fosses; un objectiu molt ambiciós, però si totes les administracions treballem en eixa línia serà possible recuperar la dignitat del nostre poble, del nostre País”.

  • Diana Morant: Aquella va ser la major de les injustícies i retre un homenatge sincer a totes les persones que van lluitar per les llibertats era la tasca que calia fer. Seguim amb la investigació i farem tot el que faça falta”.

  • Nahuel González: “La voluntat política unànime de les administracions ha fet possible que aquesta siga la legislatura de la reparació i de la justícia democràtica”.

L’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, acompanyada dels regidors delegats de Memòria Democràtica i Serveis Bàsics a la Ciutadania, Nahuel González i Miguel Ángel Picornell, respectivament, han rebut aquest matí al Cementeri municipal de Gandia la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, amb motiu dels treballs d’excavació, dirigits per Miguel Mezquida, que estan duent-se a terme per a buscar fosses amb les restes de 62 persones assassinades pel franquisme. Pérez ha acudit acompanyada de Toñi Serna, la nova Secretària Autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica. També hi han estat presents el Diputat provincial, Vicent Mascarell, i la Presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Núria Martín, entre altres.

Primera fossa amb restes humanes

Es tracta d’un fet històric, mai Gandia havia entrat al cementeri per a fer una tasca de recerca de les fosses de les quals hi havia indicis per la quantitat d’afusellats al cementeri i altres espais de la ciutat de represaliats del franquisme”, ha recordat l’Alcaldessa.

Les actuacions van començar el 16 de desembre i conclouran en breu. És una primera campanya d’excavacions on s’està intentant localitzar algunes de les fosses amb més de 62 republicans de Gandia, la Safor i d’altres comarques valencianes afusellades i enterrades en fosses al cementeri, tal i com indicarien els testimonis i els treballs de geo-radar realitzats. L’objectiu era trobar-hi almenys una fossa com a mínim. En aquesta actuació, finançada amb 40.000 € per la Diputació, s’han fet dues excavacions; en una no s’han trobat restes humanes i es descartaria com a fossa. Però en un altre lloc s’hi ha pogut localitzar ja una d’aquestes fosses amb restes humanes, tot i que no se sap encara amb exactitud si pertanyen o no als represaliats.

Per a la Consellera “hui veiem materialitzada la voluntat de l’Ajuntament de Gandia d’obrir eixes fosses i recuperar les restes. Un deute que teníem les administracions públiques des de fa moltíssims anys i que vam iniciar la darrera legislatura. Nosaltres ja ens vam marcar des de l’inici de la legislatura tindre un territori lliure de fosses; un objectiu molt ambiciós, però si totes les administracions treballem en eixa línia serà possible recuperar la dignitat del nostre poble, del nostre País, no de les víctimes, perquè elles mai van perdre la dignitat i van lluitar pels nostres drets i llibertats”. La Consellera ha demanat disculpes, en nom de l’administració, a les famílies de les víctimes, perquè han esperat molts anys: “Molts fills i filles ja no ho veuran, i han patit molt, sobretot que els arrabassaren, els mataren els seus éssers volguts i després no van poder ni fer-les un dol. És un deute històric que tenim les administracions amb elles”.

En la mateixa línia, Morant ha assegurat voler trencar amb “el silenci i la indiferència, que d’alguna manera havien guardat la societat en el seu conjunt i les administracions. És el moment d’alinear les voluntats, de fer cas a les associacions de víctimes, que porten tants anys reclamant a les administracions la reparació de la memòria col·lectiva. Aquella va ser la major de les injustícies i retre un homenatge sincer a totes les persones que van lluitar per les llibertats era la tasca que calia fer. Seguim amb la investigació i farem tot el que faça falta, perquè la nostra decisió ferma es trobar les restes, perquè les seues famílies puguen acomiadar-se’n com totes i tots volem poder fer”.

Per la seua banda, González ha agraït la voluntat política unànime del Govern del Botànic, de la Diputació de València i de tot l’Ajuntament de Gandia, que ha fet possible que aquesta siga la legislatura de la reparació i de la justícia democràtica “en una ciutat com Gandia que té a tantes persones afusellades per les seues idees polítiques i reballades en fosses…”. El regidor de Memòria Democràtica ha anunciat la sol·licitud a les administracions de més subvencions per a continuar amb les tasques de recerca i exhumació.

Finalment, des de l’Associació de Víctimes del franquisme de Gandia han assegurat sentir-se molt esperançats: “Estem en les primeres fases per a localitzar les fosses i recuperar els nostres familiars, dels quals estem molt orgullosos, perquè van lluitar pel seu país i per la llibertat; no cal oblidar-ho. Sabem que és una tasca molt difícil, perquè a Gandia no hi havia documentació sobre la ubicació de les fosses i s’ha fet un gran treball d’investigació i es continuarà fent”. Precisament, Martín ha demanat que totes les investigacions realitzades passen a formar part de l’Arxiu Històric Municipal de la ciutat per tal que les generacions pròximes coneguen millor el que va passar durant la guerra civil i la dictadura franquista “i que no es torne a repetir”.

Fotografia Àlex Oltra

Et Pot Interessar