L’Ajuntament de Tavernes s’ha adherit al Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista que han signat les institucions valencianes, els partits polítics, les universitats, els mitjans de comunicació, intervinents de la justícia, forces i cossos de seguretat, entitats i organitzacions de la societat civil.
L’objectiu d’este pacte és sumar noves accions per a combatre les violències masclistes. En este sentit, l’Ajuntament de Tavernes dóna suport a totes les aportacions que s’activen per a aturar la violència masclista i tots els tipus de violència.
La Regidoria de Serveis Socials du terme durant tot l’any una campanya de conscienciació sota el lema “No és No”, amb tallers impartits per agents d’igualtat que pretenen dotar d’eines els adolescents del municipi. D’esta manera es dóna visibilitat al problema i es tracta de conscienciar en tots els àmbits.
A més, Tavernes, en companyia dels 14 pobles que pertanyen al Partit Judicial de Sueca, forma part del grup Treballant per la Igualtat, amb què es realitzen accions conjuntes coordinades pel magistrat José Luis Mendoza i el tècnic en violència de gènere Agustí Sapiña per a combatre esta xacra social.
Milers d’adhesions en cinc dies
Un total de 3.844 persones i 280 entitats s’han unit en només cinc dies al Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista impulsat per la Generalitat, a través de la pàgina web activada aquesta setmana després de la signatura de l’acord, en la qual institucions públiques i societat civil han treballat conjuntament per a “evidenciar la unitat de tota la ciutadania enfront dels agressors”.
Així ho ha explicat en un comunicat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui al costat de 63 persones, representants d’institucions, partits polítics i entitats socials i cíviques va subscriure dilluns passat aquest acord.
Des del Consell destaquen que és el primer pacte d’aquest tipus a Espanya en el qual “el compromís s’adquireix de forma coordinada pel conjunt de la societat i no és únicament un mandat governamental”.
Oltra ha destacat així que, quan la Conselleria va pensar a impulsar aquest acord, es va establir la importància que “més enllà de les persones que han participat en la seua elaboració, tot aquell que ho desitge puga sumar-se”. Amb eixe objectiu s’ha engegat la pàgina web www.sumatalpacte.com, a través de la qual les persones o entitats que vulguen poden subscriure-ho.
La web, que dóna l’opció de sumar-se com a particular o com a entitat, permet consultar tant el manifest com el document íntegre del pacte. En ell s’arrepleguen un total de 293 mesures amb les quals es pretén avançar en el camí de visibilitzar la violència contra les dones “com un conflicte social i no com un fet domèstic, equiparant-lo a situacions com les ocasionades pels atacs terroristes”.
Sota aquest prisma, des de la pàgina es proposen algunes accions i s’anima a aportar altres idees per a eradicar el masclisme de la societat. En el compromís personal, s’inclou la possibilitat de seleccionar accions proposades per a ajudar a difondre el pacte i per a realitzar i recolzar accions contra el masclisme.
La web també proposa el compromís d’accions per a fomentar la igualtat en les relacions diàries i per a recolzar a les víctimes de la violència masclista, fins i tot proposades per a consumir de forma coherent amb la igualtat i transmetre valors igualitaris als menors.
En la mateixa línia, la pàgina impulsada per la Conselleria d’Igualtat incorpora les propostes de la subcomissió sobre l’eradicació de la violència de gènere de les Corts Valencianes i de l’informe sobre l’atenció i protecció a les víctimes del Síndic de Greuges. La web actualitza i publica els noms de totes les persones i entitats que signen el pacte i ofereix la possibilitat de compartir la pàgines en les xarxes socials.
A partir d’aquesta eina, Mónica Oltra ha incidit que ara l’objectiu és “aconseguir que tota la ciutadania, tant l’organitzada com cada persona a títol personal, s’adherisca a aquest acord”, perquè “la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural”.
