Solidaritat o Arbitrarietat? DEUTE HISTÒRIC

Des d’una perspectiva històrica els valencians i valencianes patim un greu desequilibri econòmic des d’un doble vessant econòmica, finançament i inversió territorialitzada per part del govern de l’Estat.

Les comunitats autònomes en gran mesura liderada per l’esquerra política va engegar als anys 80 la descentralització de l’Estat i l’assoliment de competències pròpies sense entrar en la via valenciana que va ser reforçada per una llei de transferències per al seu encaix en el marc constitucional.

La il·lusió i sobretot voler gestionar competències va comportar en nombrosos casos negociacions amb l’Estat amb connotacions molt negatives per a gestions polítiques posteriors, s’adquirien competències però moltes vegades sense les transferències de recursos econòmics suficients per a poder millorar la gestió.

Amb les diferents lleis de finançament aprovades pels diferents governs tant del PSOE com del PP no s’ha fet més que empobrir la societat valenciana que recordem està per davall de la mitja espanyola en la renda i aporta més recursos dels que rep.

Aquesta situació durant els darrers 30 anys no ha fet més que crear dèficit. Dèficit que colpeja directament en les polítiques socials i com no directament als fonaments del motor econòmic del territori valencià. A més i cal afegir la manca d’inversions per part de l’Estat al País Valencià que no fa mes que agreujar les diferencies amb la resta de comunitats.

Andalusia, Extremadura i Galícia en diversos graus s’han vist reconegudes per l’Estat en l’anomenat dèficit històric. I els valencians i valencianes hem de preguntar si el reconeixement del deute històric és un procediment reglat o arbitrari? La resposta és clau, ja que pot ser tant política com judicial per demanar amb base a l’article 9.3 la prohibició a la interdicció del poder públic i sobretot la seguretat jurídica, és a dir a la mateixa problemàtica la mateixa solució per a tots.

L’article 14 parla del principi d’igualtat dels ciutadans, cosa que evidentment no succeeix al País Valencià, no podem ser iguals que la resta per la simple raó que aportem més del que rebem i s’inverteix prou menys que el pes poblacional del País Valencià respecte al total de l’Estat.

Solidaritat o arbitrarietat?

El reconeixement dels deutes històrics ha de ser un procediment reglat doncs l’arbitrarietat és inconstitucional, des d’un punt polític COMPROMÍS, i les seues diferents denominacions anteriors, ha liderat, lidera i liderarà que l’Estat reconega explícitament que té un deute històric, agreujat durant els darrers 40 anys, des d’un punt de vista jurídica, és necessari, en el cas que no es reconega el finançament que pertoca als valencians, la interposició d’un recurs de constitucionalitat.

Ni podem ni devem permetre empobrir als valencians i valencianes, ni som millors ni pitjors, tal com diu l’article 14 sols volem ser iguals doncs gestionar.

Sabem i millorem el benestar i la seguretat en temps difícils, sols la solidaritat que equival a ser justos pot equilibrar un sistema pervers, massa vegades tapat per disciplines de partit.

Ferran Seguí. Gent de Guardamar-COMPROMÍS

Et Pot Interessar