Lucía Peiró reflexiona sobre el paper de la dona a la sala Coll Alas

La dolçor està vinculada a les celebracions i a les festes que ens envolten. Les dones, són les encarregades de preparar eixos convits que les esclavitzen però que són tant importants per a la nostra socialització. La taula, plena de pastissos, merengues o confits, són els fruits d´eixa esclavització a cost zero, no remunerada, no valorada.

Lucía Peiró desenvolupa este tema en la seua exposició El contenciós abandonament de la dolçor, que es pot vore a la sala Coll Alas de Gandia fins el 16 de juny,  i ho fa   mitjançant els cossos de les dones, protagonistes dels seus dibuixos. Estos cossos conformen, segons Irene Ballester, “dones recipients, dones vaixelles, contenidores de futures vides als seus ventres, els mateixos dels quals el patriarcat s’apropia per ser comercialitzats com a ventres de lloguer, com si d´una mercaderia es tractara, i de futurs plaers sensorials que activen la mirada masculina, relacionant part dels nostres cossos, també considerats comestibles, als aliments”.

A través dels dibuixos, però també d’escultures, instal·lacions i material audiovisual, Lucía fa reflexionar sobre el paper de la dona en la societat actual i com estos lligams socials i culturals (la dolçor que se li suposa a la dona) impedeixen un autèntic desenvolupament de la llibertat personal de les dones.

Lucía Peiró i Lloret (Benigànim, València, 1967) és una reconeguda artista plàstica interdisciplinària. Llicenciada en Belles Arts (Universitat Politècnica de València), des de principis dels anys noranta viu involucrada amb l’art interdisciplinari i d’acció, la poesia visual, les intervencions i les maniobres artístiques. El treball, que al principi realitzava sempre en grup (formava part del grup Comedor de Ideas i del grup ANCA) va  derivar cap a un treball més individualista involucrant al públic que participa sense adonar-se que és part fonamental de l’acció.

El seu treball plàstic esdevé del seu treball preformatiu, de les maniobres i de les accions. Utilitza diferents tècniques i suports, recorre a els objectes artístics i als llibres d’artistes, al mail art, als registres sonors. En  2018 ha sigut seleccionada  pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana en el programa de residències artístiques, desenvolupant un projecte artístic, Qualsevol pati és un lloc d’esbarjo, per a escolars en el qual planteja, des d’una perspectiva artística,  l’aprenentatge fóra de l’entorn escolar i a través del joc. El treball de Lucía Peiró ha sigut mostrat en centres d’art, museus, institucions i festivals internacionals de l’Estat espanyol, Alemanya, Argentina, Canadà, EUA, Finlàndia i França.

Et Pot Interessar