G. CABANILLES
Lorena Milvaques és la portaveu de Més Gandia a l’Ajuntament de Gandia i vicealcaldessa. Fa dos anys va accedir a formar govern amb el PSPV i el suport de Ciutadans per mandat de la seua assemblea, però en contra de la seua voluntat. Tot i això no se’n penedeix, perquè afirma que qualsevol candidat ho és per a fer efectives les seues polítiques. Assegura que en els dos primers anys de mandat s’ha posat remei a una “fatalitat”, en referència a quatre anys de gestió del PP, i preveu altres dos anys “interessants” perquè la situació econòmica va aclarint-se. Afirma que es donaria per satisfeta només amb que al final del mandat els ciutadans valoren “l’esforç que estem fent per imprimir transparència i legalitat a la gestió”.
P ‑ Fa pocs dies es va celebrar una assemblea de Més Gandia en la qual, entre altres coses, es va demanar als càrrec públics més contacte amb la gent. S’ha perdut el contacte al carrer?
R – El que ha fet l’assembea és reclamar als càrrecs públics més presència i contacte amb els col·lectius i entitats ciutadanes. Hem fet una bona gestió, i estem convençuts de que hem superat els objectius que ens vam marcar, però sembla que estem capficats en els assumptes institucionals, i per tant l’assemblea de Més Gandia entén que hem d’estar al carrer i fer que la gent conega el que estem fent als despatxos.
‑ Faça un balanç d’aquests dos anys al govern.
‑ Han estat dos anys duríssims, una experiència molt més dura del que ens vam imaginar. El fet d’arribar al govern local i vore la magnitud del problema al qual ens enfrontàvem, i comprovar que hi havia coses a les quals ens vam comprometre i que no anàvem a poder complir, ens angoixava. No obstant, ha sigut alhora gratificant perquè tots els regidors hem caminat cap a un objectiu principal claríssim, que era rebaixar el deute.
‑ Ha estat inevitable que transcendiren divergències amb els socis de govern, el PSPV. Com són les relacions al govern?
‑ Predomina la confiança i la transparència. Hi ha un projecte compartit. Hi ha lleialtat, però tenim les nostres picabaralles, com tots. És evident que hi ha alguns aspectes de la gestió en els quals ens enganxem, però sobretot hi ha diàleg. El diàleg és fonamental, perquè quan no n’hi ha és quan apareixen les desavinences.
– Tot i això, s’han exhibit diverses diferències de criteri.
‑ Mentre no siga anar-te’n de les línies marc del pacte, són diferències sanes. Som adults, en un matrimoni les discrepàncies són la base de les bones relacions.
‑ Tornaria a formar este govern en les actuals circumstàncies i vista l’experiècia dels dos primers anys?
‑ Hi tornaria. De fet jo em vaig presentar a les eleccions per a governar, i està sent una experiència possitiva, perquè tot el que fem afecta als ciutadans, i ens afecta per tant també als qui governem.
‑ Quines coses s’han deixat per fer?
‑ Les limitacions pressupostàries han fixat el límit. Per exemple, l’àrea d’Igualtat i Diversitat que jo gestione té un pressupost anual de 8.000 euros, i m’haig d’acoplar. Es poden fer tallers, cursos i accions de conscienciació, i poca cosa més. No obstant, ningú pot dir que ens hàgem deixat projectes grans sense fer, perquè no vam proposar cap projecte gran. Ja vam dir des de l’inici que allò que ens anàvem a plantejar era la gestió del dia a dia i restablir la situació econòmica.
– Pel que fa a les consultes ciutadanes, no li sembla que passar de preguntar de les jardineres del Passeig a l’ús del polígon Sanxo Llop és un bot exagerat?
‑ El regidor de Més Gandia Nahuel González és qui va establir el mecanisme de les consultes ciutadanes, i vam decidir que s’iniciara per les jardineres del Passeig i l’escultura del Tio de la Porra. En això, es planteja el problema dels usos del polígon Sanxo Llop, i és el propi Nahuel González qui llança la idea de sotmetre-ho a consulta. Nosaltres no ens anàvem a negar. Els polítics hem de reflexionar més a sovint fins a quin punt les nostres decisions estan cosensuades amb la ciutadania. El diàleg amb la ciutadania és important.
– Sí, però els ciutadans trien uns representants per a que prenguen decisions.
‑I les prendrem. El resultat de la consulta no és vinculant. Haurem de valorar el resultat i decidir en funció d’aspectes com el grau de participació. En tot cas, vinculant o no, les assemblees dels partits que formen Més Gandia són les que s’han de pronunciar.
‑ Creu que està donant resultat el gir en la política turística?
‑ El turisme a Gandia havia entrat en una voràgine perillosa. L’anterior govern havia fet prevaldre l’estil dels comiats de solter, el Shore, la borratxera… S’ha de comptatbilitzar tot. La línia de treballar per un nou turisme és més encertada. Estem parlant d’un turisme d’oci, però també de gastronomia, mediambiental, cultural… Per sort som una ciutat que ho té tot, tenim un patrimoni cultural i natural excepcional. Per què no hem de ser capaços de vendre un turisme diferent? Estem trencant el concepte anterior de turisme.
– Van criticar els concerts d’estiu i aquest estiu tindrem concerts.
‑ Nosaltres no estàvem en contra dels concerts, però sí del seu cost per al conjunt dels ciutadans. Els empresaris turístics s’han d’implicar i aportar de la seua part. Vam dir que reprendríem l’oferta de concerts amb una fòrmula que no suposara càrrega fiancera per a l’ajuntament, i el primer any va ser impossible, però enguany sí.
– Com valora la virulència amb la que el departament de Turisme ha reaccionat davant unes recents crítiques d’Asemhtsa (Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Safor) en la Gala de Turisme?
‑ Quan un ajuntament organitza una gala de turisme ha de parlar amb tot el sector. Em desmarque del to que s’ha emprat amb Asemhtsa perquè no hi he intervingut personalment. Les parts implicades són les que s’han d’entendre, però per damunt de tot les relacions han de ser bones. Nosaltres (Més Gandia), des de l’àrea comercial que dirigeix Alicia Izquierdo tenim una relació excel·lent amb Asemhtsa.
– Crida l’atenció el silenci que ha mantés Més Gandia al voltant de les converses enregistrades a l’assessor de Ciutadans sobre suposats xantatges urbanístics per tal d’aprovar els pressupostos.
‑ Desconeixem en quin context es va produir eixa conversa i per tant no anem a entrar. Anem a seguir centrats en el dia a dia. No hem tingut cap relació amb Ciutadans més enllà d’aspectes relacionats amb la gestió. No obstant, en el cas de que veierem alguna cosa extranya, per suposat que eixirem a denunciar-ho.
– Em pot dir alguna cosa bona que haja fet el PP a Gandia?
‑ La gestió del PP va ser terrible, i econòmicament un drama.
– No obstant, hi ha coses heretades de les que s’està presumint, com ara el pla de vials o el rescat dels aparcaments públics.
‑ Amb el pla de vials a Més Gandia vam ser molt crítics perquè s’estava hipotecant la ciutat. Són concessions de serveis que són positives, però si es fan a menor periode, per eixemple a dos anys, amb possibilitat de prorrogar-les per dos més, però no per a vint-i-cinc anys. Pel que fa als aparcaments públics, és cert que les concessions van ser dolentes per als interessos col·lectius. La clàusula del reequilibri econòmic per al concessionari s’ha demostrat que era perjudicial, però en tot cas l’Ajuntament tenia l’obligació de pagar. El que no es pot fer és el que va fer el PP, deixar de pagar per a que l’empresa concessionària et denuncie i acabe guanyant als tribunals. És un cas semblant a les Escoletes, no es pot arribar a un acord de concessió per a modificar després les condicions, com ara la neteja, per a carregar costos a l’ajuntament. No es pot mentir als ciutadans, si privatitzes un servei, el privatitzes tot, no a mitges. Ara la voluntat és recuperar la gestió, però estan sorgint problemes. La gestió directa ara per ara no és possible.
– Quines previsions té per als pròxims dos anys?
‑ Venen dos anys interessants. La part econòmica va aclarint-se, i el periode de pagament a proveïdors s’ha normalitzat. Em conformaria amb que els ciutadans valoraren positivament l’esforç que hem fet per imprimir transparència i legalitat a la gestió. Si els ciutadans valoraren eixe esforç, em donaria més que per satisfeta.
