«L’Equilibri» article d’opinió de Ferran Segui, Diplomat en Gestió i Administració Pública

L’EQUILIBRI

El pes de l’economia moderna recau en gran part en una estructura de base sòlida com és la classe mitjana, la socialdemocràcia i els democristians impulsors de l’Estat de Benestar en una Europa democràtica que fugia de la II guerra mundial i de la divisió en dos blocs d’una societat convulsionada per dues guerres mundials, les dues ideologies articulaven estructures socioeconòmiques que eren perfectament aprofitables per ambdues ideologies i feien de motor del creixement econòmic i de drets socials que articularen una classe mitjana que creixia exponencialment i era el nucli gros dels ingressos i finançament dels estats via tributs directes en funció de la renda.

Recents estudis apunten d’una forma clara un recés en les tres darreres dècades del pes social de la classe mitjana en la nostra societat, dades extremadament preocupants que ha donat lloc a un debat sobre la reformulació de l’Estat de Benestar i de la Fiscalitat al nostre Estat.

El futur a mitjà termini és preocupant, els indicadors així ho apunten, la baixada de salaris que ha comportat la darrera crisi econòmica és un motiu, com molts altres, són la precarització del mercat laboral, les noves tecnologies, la funció d’un estat social i el seu finançament via impostos directes, la baixa natalitat, l’edat de jubilació, etc.

Tot aquest debat ideològic ha de tindre dos punts de vista clars que han d’obtindre una resposta adequada per garantir l’equilibri en un Estat Modern que fuja dels Estats Fallits, un és el mercat laboral i l’altre els salaris. Des de l’OCDE, FMI, estudis dels principals Bancs de l’Estat Espanyol i Internacionals, sindicals, etc., veuen en preocupació el finançament de les jubilacions i la recaptació via impostos en una societat on la classe mitjana perd pes enfront de les rendes més altes i al contrari les rendes més baixes, és a dir l’Estat pot recaptar menys degut a la pèrdua de pes de la classe que consumeix i nodreix l’Estat via Impostos, el desplaçament de l’equilibri es troba en diversos factors risc, potencialment perillosos per a un Estat Social, democràtic i de dret que garantisca la igualtat d’oportunitats.

L’Estat Espanyol es troba a l’inici d’un canvi social, la baixa natalitat comportarà que no hi haja mà d’obra qualificada i suficient per a cobrir les necessitats del mercat laboral, ho anuncien els darrers governs a l’Estat Espanyol tant del PSOE com del PP i el pagament de les pensions quan les generacions «Baby Boom» es jubilen i l’augment de l’esperança de vida trastocaran encara més la viabilitat d’una economia social.

Que ha de veure aquests canvis en la classe mitjana?, no podem caure en una substitució del mercat laboral de nacionals per immigrants que produïsquen una baixa de sou, no per la viabilitat del sistema de pensions, sinó pel mateix equilibri de la societat i de l’Economia macroeconòmica interna del nostre Estat.

Cal articular polítiques que recuperen salaris dignes per a la classe mitjana que fomenten la natalitat i el consum, bàsic per a una Economia Moderna.

Fiscalitat diferenciada i progressiva que ajuden a la consolidació d’una classe mitjana i l’augment del seu pes en la població, i això com es fa?

Reformulant completament l’IRPF, adequant el tipus impositiu modulant-lo en funció a la cada vegada més difícil decisió de ser pare, l’educació obligatòria Tec d’acord amb un augment dels impostos indirectes i de les rendes superiors.

La falta d’ingressos seria compensada en un augment de la base de la classe mitjana i en un augment del consum, una descompensació radical comportarà la possibilitat d’un Estat fallit però sobretot generarà desigualtat donat què la sanitat, la cobertura social, la dependència, no serien garantides per un Estat Social la qual cosa posaria en fallida el principi d’igualtat i d’oportunitats.

Et Pot Interessar