–
L’Ajuntament d’Oliva tenia pendent, des de l’any 2009, denominar un carrer de la ciutat amb el nom de Salvador Cardona Miralles, com a reconeixement de qui ha estat un dels fills més il·lustres. Després d’un temps de diàleg entre l’actual Govern d’Oliva i la família, i després fet extensiu a tots els grups municipals i l’Associació Cultural Centelles i Riusech i l’Associació Cultural Centro Olivense, es proposa la renovació d’aquesta voluntat de la Corporació municipal però, en aquest cas, per denominar el referit edifici com «Casa de la Cultura Salvador Cardona Miralles». La votació es farà en el proper plenari ordinari, que se celebrarà el dijous 30 d’octubre.
La recent finalització de les obres de rehabilitació de l’edifici Centro Olivense (c/ Verge del Pilar, núm. 2 i c/ Moreres, núm. 1) ha suposat per a la ciutat d’Oliva la recuperació d’un espai emblemàtic i molt vinculat a la memòria col·lectiva de la població, que va constituir un centre cultural i social de la societat olivera del segle XX.
S’obri una nova etapa com a Casa de la Cultura, destinada a ser un important nucli d’activitat per a la ciutat, on s’acolliran xarrades, exposicions, presentacions de llibres, lectura de poemes, música i tota classe d’acte que fomente la cultura, els valors cívics i democràtics entre la població i que contribuïsca a preservar la història i el patrimoni de la ciutat. Creguem que la nova Casa de la Cultura d’Oliva deu portar el nom d’un il·lustre oliver que representa tots aquests valors i que tant va fer en vida per la cultura, l’educació i el patrimoni de la nostra ciutat: Salvador Cardona Miralles.
Yolanda Pastor, alcaldessa d’Oliva: “Després de 16 anys del seu traspàs, Salvador Cardona Miralles continua sent una figura que desperta respecte, admiració i estima unànime entre els qui el van conéixer en vida. Encarnava uns valors cívics que mereixen projectar-se perquè les noves generacions puguen tindre un referent moral que inspire i eleve l’autoestima d’Oliva com ciutat.”
Podem exposar diversos motius que acrediten Salvador Cardona Miralles com mereixedor de reconeixement públic per part de la ciutat d’Oliva, no solament per haver dedicat gran part de la seua vida a la “cosa pública” (regidor entre 1961 i 1974, alcalde entre 1974 i 1979 i Jutge de Districte des de 1980 a 1989 i Jutge de Pau de 1989 a 1998), tot compaginant-ho amb la direcció d’altres institucions (Presidència de la Asociación Cultural Olivense entre finals dels anys 50 i inici dels 60 del segle XX, la de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos entre 1963 i 1974 i també la del Centro Olivense entre 1961 i 1975), sinó per haver-ho fet amb solvència i amb el plantejament de projectes, la consecució dels quals ha fet lluir el nom d’Oliva en el món de la cultura especialment, i entre els quals destaquem:
– La preocupació per la conservació i difusió de la toponímia local, concretada mitjançant propostes fetes durant el seu període com a regidor municipal per a recuperar denominacions tradicionals de carrers, o de camins rurals com a president de la Hermandad.
– La preocupació per l’ornat públic que recorden iniciatives com la retolació uniforme dels noms dels carrers en ceràmica de Manises, la columna i inscripció epigràfica de la plaça de la Bassa, l’àncora situada a l’entrada del barri marítim, el plafó ceràmic de l’Enginy al carrer del Molí, o el que es conserva en la planta baixa de l’ajuntament, on estaven anteriorment les dependències del jutjat, així com la idea d’erigir el bust de Gregori Maians en l’Institut que du el nom del polígraf.
– La preocupació pels efectes de la desaparició de l’arxiu municipal i la consegüent mancança d’informació històrica, que el van dur a impulsar la publicació del llibre ‘Iniciación a la Historia de Oliva’, on col·laboraren noms de prestigi intel·lectual com Francisco Brines, Francisco Pons Fuster, Josep Camarena, Antonio Mestre, Josep Climent… i per al qual redacta la part dedicada al medi físic i algun dels apèndixs.
– Amb el desig de preservar la memòria dels esdeveniments locals i tenint en el record els periòdics locals, publicats en els anys 30 del segle XX (Levante, Oliva, Patria Chica…), va fundar i dirigir, des de l’ajuntament, entre 1962 i 1968 la publicació Sant’Ana, que s’inicià amb periodicitat mensual, tot redactant moltes parts del seu contingut.
– També ha estat autor de molts articles sobre diferents aspectes de temàtica local (la Fira d’Oliva, els Cementeris locals al llarg de la història, la Casa d’Alonso, les Corporacions municipals, la història del Col·legi San José de la Montaña…).
– La lamentable desaparició d’edificis com la Casa d’Alonso i, sobretot, el palau comtal, el van sensibilitzar envers la necessària preservació del patrimoni arquitectònic, com queda reflectit en el seu article de 1973 “¿Pierde Oliva su caràcter?”, tot involucrant-se fins a aconseguir la conservació d’altres edificis històrics, com les cases de Tamarit o l’antiga residència d’ancians (casa dels Pasqual) al carrer de les Moreres, amenaçats de destrucció per motius urbanístics.
– Cal destacar també el fet que gràcies a les seues gestions inicials es poguera recuperar la documentació gràfica del palau dels Centelles, a partir d’una visita casual que el seu esperit sempre sensible i atent als interessos culturals d’Oliva no va desaprofitar, i amb les posteriors conseqüències i repercussions positives per tots conegudes.
– La profunda convicció que l’educació és fonamental per a la millora d’una població, i la voluntat d’ampliar l’oferta educativa d’Oliva, són les raons que el van moure a demanar la implantació local dels estudis de Formació Professional i que es concretaren en 1975 amb la creació de l’Institut Gabriel Ciscar.
– El seu conegut interés per la cultura l’ha dut a participar en diferents moments i actes com:
· Membre de la comissió organitzadora del segon centenari del naixement de Gabriel Ciscar, promoguda per l’ajuntament en 1960.
· Promotor de l’homenatge a Antonio Mestre, celebrat en el Centro Olivense, amb motiu de l’obtenció del Premi nacional Menéndez Pelayo en 1968, inici de les publicacions de l’Ajuntament d’Oliva.
· Delegat municipal en el I Congrés d’Història del País Valencià, celebrat en València l’any 1971.
· Comissionat per l’ajuntament per a organitzar el Simposi Internacional sobre Gregori Mayans de 1981, amb motiu del segon centenari de la seua mort.
· Comissionat per a organitzar l’homenatge a Francisco Brines en 1989.
· Inspirador de nombroses lectures poètiques, col·loquis, conferències i altres actes culturals, des de plataformes com el Centro Olivense o l’ajuntament.
· Com a membre de la comissió organitzadora dels actes de celebració del II Centenari del temple de Santa Maria en 1987, va proposar que Salvador Soler componguera un text fixe per a l’acte del Desenclavament i el musicara musicat per Josep Climent.
– Deixem per al final la seua iniciativa com a promotor de les prestigioses publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, iniciades en 1968 i dedicades fonamentalment a la figura de Gregori Mayans sota la direcció del catedràtic Antonio Mestre, però que també han aprofitat per a publicar obres d’altres temàtiques (poesia, música, arqueologia…) i autors, com Salvador Soler o Josep Climent, a més de l’esmentada Iniciació a la Història d’Oliva.
– La importància cultural de Salvador Cardona ha estat reconeguda per l’Associació Cultural Centelles-Riusech, que li va atorgar la seua segona distinció l’any 1997.
– L’any 2019 el seu perfil biogràfic ha estat inclòs en el llibre Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara, on es destaca la vàlua personal com a gestor i promotor d’iniciatives culturals.
A més de les mampreses culturals, Salvador Cardona Miralles ha aconseguit millorar les circumstàncies inicials en tots els càrrecs que ha exercit, deixant empremta en la memòria col·lectiva de bonhomia, i de persona dialogant, equànime i ponderada.
Cal assenyalar finalment que la seua persona ha concitat sempre la consideració unànime de tot l’espectre polític de la ciutat, el qual ha valorat l’esforç de Salvador perquè Oliva fora reconeguda pels seus valors culturals més enllà de les fites del seu territori, per la qual cosa i amb motiu del seu traspàs l’any 2009, l’Ajuntament d’Oliva va aprovar retre-li reconeixement “a qui ha estat un dels fills més il·lustres i que més ha estimat la seua ciutat en tots els aspectes”.
Per tot el que s’ha exposat, l’Ajuntament d’Oliva en el Ple que se celebrarà dijous 30 d’octubre de 2025, acordarà nomenar la Casa de la Cultura situada els carrers Verge del Pilar, núm. 2 i Moreres, núm. 1 (antic Centre Olivense) com «Casa de la Cultura Salvador Cardona Miralles».
