L’economia valenciana va créixer un 0,9% en el quart trimestre de 2020, cinc dècimes per damunt de l’increment nacional

 

– El creixement s’explica pel millor comportament de la demanda interna i externa en un context d’enduriment de les restriccions

– Segons l’Informe Trimestral nº20, quan es produïsca la recuperació tindrà un major dinamisme en la Comunitat que en el conjunt del país

L’informe trimestral nº20 que ha publicat la Direcció General d’Economia Sostenible de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, exposa que l’economia valenciana va créixer un 0,9% en el quart trimestre de 2020 en taxa inter-trimestral, d’acord amb l’última estimació del model METCAP de la AIReF (dades desestacionalitzades i corregits d’efectes de calendari).

Es tracta d’un feble avanç totalment condicionat per l’evolució de la pandèmia, que ha tornat a colpejar principalment al sector serveis. En termes interanuals la reculada en aquest trimestre ha sigut del 9,6%, tres dècimes més que l’obtingut en l’anterior.

Aquest creixement se situa cinc dècimes per damunt del registrat per l’economia espanyola en termes *inter-trimestrals (0,4%) i empitjora en cinc dècimes el registre en termes interanuals (-9,1%).

Així mateix, l’Informe Trimestral recull que la variació trimestral registrada es configura com una tímida millora que no ha pogut resistir els embats de la segona ona de la pandèmia.

El feble creixement s’explica pel millor comportament de la demanda, tant interna com externa, en un context d’enduriment de les restriccions imposades a la mobilitat i el contacte social, en part alleujades per les polítiques fiscals i monetàries aplicades per a mantindre els ingressos de les llars, l’ocupació i la liquiditat en les empreses.

Impacte COVID-19

En un primer moment, l’impacte provocat per la COVID-19 va ser d’oferta (menyscabant els subministraments de les cadenes de valor de producció internacionals).

Posteriorment els factors que han afectat la caiguda del PIB provenen tant de l’oferta com de la demanda. En el primer cas, per l’impacte sobre la productivitat total dels factors de producció i els marges de preus i salaris; i en el segon per la repercussió negativa sobre la demanda de consum i la inversió privats.

L’informe revela que a mesura que avança la pandèmia cal no perdre de vista les conseqüències que la falta d’ingressos pot estar tenint en la destrucció de teixit empresarial de la Comunitat, compost principalment per petites empreses.

Així mateix, apunta que la incidència negativa en el nostre territori serà més pronunciada que la que finalment es registre a Espanya com apunten les primeres estimacions del 2020.

Amb la coneguda prudència davant la incertesa associada en aquests moments a exercicis d’estimació en l’evolució de l’economia, la Conselleria d’Economia Sostenible, amb informació fins a febrer de 2021, ha estimat una caiguda del creixement del PIB per a l’any 2020 del 12,3% i una recuperació per al 2021 del 6,4%.

La raó es troba en l’especialització productiva de la Comunitat, en la grandària del teixit empresarial, format majoritàriament per pimes, en el major grau d’obertura externa de l’economia respecte del conjunt nacional i en la reculada de les branques més afectades pel cessament d’activitats.

Les restriccions a la mobilitat i a la realització d’activitats de contacte social imposades per la crisi sanitària tenen una repercussió més acusada en l’estructura productiva de la Comunitat, que es caracteritza per la major presència de branques productives com el comerç o l’hostaleria i per la major intensitat del factor treball en aquestes i altres branques de l’economia regional, la qual cosa conseqüentment està provocant més pèrdues d’ocupació.

En sentit contrari cal esperar també que la recuperació, quan es produïsca, tinga un major dinamisme que en el conjunt del país. No obstant això, cal puntualitzar que en aquesta ocasió l’evolució de crisi econòmica i el seu comportament diferencial en la Comunitat respecte a Espanya estarà molt condicionada pels resultats de la gestió de la pandèmia.

Política Fiscal

Davant aquest impacte, la publicació assenyala que la política fiscal està resultant una eina imprescindible per a limitar la sagnia de baixes que la falta d’ingressos està imposant a l’activitat econòmica.

La despesa pública haurà de continuar atenent la caiguda de la demanda agregada i les seues conseqüències sobre el mercat de treball si no es vol posteriorment carregar amb uns resultats econòmics i socials molt negatius en termes de destrucció d’ocupació i de teixit productiu, sense comptar amb la possible emergència en termes d’empobriment i pèrdua de cohesió social.

En aquest sentit, els fons europeus (next generation i marc financer pluriennal 2021-2027) dotats arran de la situació econòmica provocada per la pandèmia es configuren com una eina fonamental per a superar i eixir reforçats de la situació de crisi en la qual es troba l’economia.

Índex Producció Industrial

La publicació apunta que l’activitat productiva de l’economia valenciana ha millorat lleument en el quart trimestre. L’índex de producció industrial se situa en terreny positiu, mentre que la xifra de negocis (tots dos amb informació fins a novembre) augmenta lleument la seua contracció respecte al tercer trimestre.

Així, en el sector de la construcció l’activitat millora en el quart trimestre si atenem principalment els seus indicadors d’ocupació. El sector serveis és un dels més afectats per la incidència negativa de la pandèmia, conseqüència del pes de les interaccions socials en la seua estructura de demanda. El seu comportament en el quart trimestre ha millorat lleugerament, però encara segueix llastrat per les restriccions imposades al seu funcionament.

Mercat de Treball

En el quart trimestre de 2020 el mercat de treball ha continuat patint les conseqüències negatives de la crisi de la COVID-19. En aquest període el comportament continua sent negatiu, encara que en menor mesura que en el trimestre anterior, tal com mostren l’evolució del creixement interanual de les sèries d’afiliació a la seguretat social i la de l’ocupació estimada per l’Enquesta de Població Activa de l’INE.

Cal destacar el paper positiu dels ERTO‘s com a mecanisme d’amortiment en el mercat de treball, amb l’objectiu de mantindre l’ocupació mentre la incidència de la pandèmia afecte de manera significativa a l’economia, així com les mesures d’ajuda a empreses, persones autònomes i treballadores que la Conselleria ha posat en marxa a través del Pla Resistir de la Generalitat.

Et Pot Interessar