L’anunci de la retirada d’Orengo: entre la sorpresa i la desconfiança

L’anunci de que l’exalcalde de Gandia José Manuel Orengo deixarà el seu actual lloc d’assessor del president de la Generalitat, Ximo Puig, i abandonarà la política per a dedicar-se a l’activitat privada, ha estat acollit amb una barreja de sorpresa i desconfiança. Tots els qui coneixen el personatge en un grau suficient com per a poder endevinar amb antelació els seus moviments dubten de la sinceritat de l’anunci, i albiren darrere algun motiu ocult. En els cercles polítics hi ha el convenciment de que la retirada voluntària no és creïble, i que alguna cosa ha passat o està per passar.

No és la primera vegada que Orengo amaga amb una retirada. A principi de l’estiu un diari madrileny donava per fet que la metamorfosi anava a produir-se abans de l’agost, i en tot cas que era irrevocable. Altres informacios situen la decisió un any enrere. 

Les versions oficials apunten que qui va ser sotssecretari general del PSPV té previst prendre’s un descans abans d’emprendre nous projectes professionals, “en principi, fora de l’activitat política”, una postil·la, “en principi”, que recorda molt a allò de l’OTAN, d’entrada no. Històrics dirigents socialistes mantenen que a Orengo li faltarà l’oxigen fora de la política, i per tant dubten de la sinceritat del seu anunci. “D’una manera o d’altra seguirà rondant les institucions i el poder polític”

És un personatge com a mínim controvertit, polèmic, i molts adverteixen que l’afabilitat i proximitat que li atribueixen com a qualitat s’ha interpretar en realitat com una estratègia en una carrera política que en realitat ha estat marcada per la manca d’escrúpols. La premeditada imatge de José Manuel Orengo gaudint d’un gelat de torró tot just després que PSPV, Més Gandia i Ciutadans impediren en 2015 la reelecció d’Arturo Torró (PP), com alcalde de Gandia, pot ajudar a descriure fins quin punt la provocació i la ironia mal entesa han format part de la forma de fer política d’un exalcalde en el compte del qual, a més, s’ha de carregar bona part del immens deute municipal que ha acumulat la ciutat de Gandia.

En tot cas, Orengo, imputat i desimputat, ha fet coincidir la seua suposada marxa amb una investigació judicial per un presumpte finançament il·legal del PSPV per la que l’assessor de Puig ja ha hagut de comparèixer en una comissió parlametària en la que va autodescriure com un “gordito cobarde”, i per tant incapaç de cometre totes les malifetes que els parlamentaris tractaven d’atribuir-li, a ell i el seu partit. 

Orengo va arribar d’una forma gairebé accidental a l’alcaldia de Gandia en 2003 per una exigència del Bloc Nacionalista Valencià, que llavors va considerar que la seua antecessora en el càrrec i candidata a la reelecció eixe any, Pepa Frau, no mereixeia continuar. Al remat, va ser una decisió de la que al Bloc Nacionalista encara s’estan penedint, sobretot en observar en el següent mandat, 2007-11, Orengo preferia com a socis en el govern local a una escissió del PP encapçalada per Fernando Mut. 

 

Et Pot Interessar