La vella o no tant vella «Socialdemocràcia» opinió de Ferran Segui Sanmateu

Els valors d’una societat, els seus pilars homogenis i vertebradors són posats a examen periòdicament. L’Europa no s’entén sense l’Estat de Benestar, l’Europa dels valors, de la igualtat i de la protecció social és sinònim de Socialdemocràcia.

L’Estat de benestar sorgit després de la II guerra mundial, va ser l’Europa de la dignificació social com a conjunt de població, la dictadura de Franco va retardar i impossibilita que durant vora 40 anys els drets socials i col·lectius i la manca d’un estat de benestar fora sinònim d’un valor social conjunt.

L’aparició del neoliberalisme salvatge i la dictadura del preu com a element de consum, ha comportat una retallada de drets socials que durant més de 40 anys tant la socialdemocràcia com els democristians compartien.

La Societat és sòlida allí on la socialdemocràcia és forta i la dreta s’engloba baix el paraigua dels democristians i no ha sigut suplantada per la dictadura del preu i del capital.

Les dos darreres crisi, l’especulativa i la provocada pel COVID 19, ha colpejat directament, en el cas del País Valencià, a una part amplia de la societat que en el primer cas va veure retallada tota classe de drets socials amb baixada de salaris i que va pagar les desfetes del sector bancari i immobiliari.

En la present crisi del coronavirus i en un govern del pacte del Botànic que venia recuperant drets, com la sanitat universal, la renda garantida, la dependència, una educació de qualitat, encara la crisi sense deixar ningú enrere, rescatan a les persones i les empreses després de tres mesos de confinament i reforçant els pilars del benestar com són l’Educació, la Sanitat i els drets socials.

Durant els darrers anys, el País Valencià s’ha convertit en la segona comunitat amb un pes industrial més fort dins de l’estat espanyol, la segona més exportadora i bolcada cap a l’exterior, la tercera en inversió estrangera, tot allò en polítiques de finançament que impossibiliten estar en la mitja en renda a l’Estat espanyol, i sent la segona comunitat amb menys recursos per habitants i la tercera per la cua en inversió.

El model botànic, amb una forta presència de Compromís al Govern ha possibilitat que el creixement es trasllade a les rendes més baixes i ha suposat un reforç en el qual són els pilars de la socialdemocràcia, l’educació, la sanitat i les polítiques socials.

La Crisi sanitària ha demostrat que una societat és forta si els seus pilars socials són forts i redistribuïts en igualtat en la societat, la socialdemocràcia és la que millor gestiona aquestes polítiques perquè aposta per la societat, un territori on les persones són vives i reclamen uns serveis públics de qualitat i eficaços i eficients.

Els serveis públics són eficients si en ells s’inverteix en recursos humans i econòmics necessaris, tot baix un sistema tributari que ha de ser redistributiu però sobretot socialment just, que aporten el que més tenen d’acord amb els seus ingressos.

A tots els que, majoritàriament, hem aplaudit la gestió pública dels serveis essencials i aquells que han sofrit més directament la crisi saben que aquests es sustenten per la via pressupostaria. La política econòmica ha de vetlar pel sosteniment d’uns sectors públics de qualitat i en això la vella o no tan vella socialdemocràcia és la garant a Europa d’un model econòmic on es mantinguen el principi d’igualtat entre rics i pobres per accedir a uns serveis essencials que ens millora individualment com col·lectivament.

Et Pot Interessar