LA UNIÓ proposa al Consell Agrari d’Oliva fer un cens de terres agrícoles abandonades

– LA UNIÓ de Llauradors proposa al Consell Agrari d’Oliva la creació d’un cens de terres agrícoles abandonades

– L’abandonament de terres de cultiu comporta certs perills per al medi agrari

LA UNIÓ de Llauradors ha presentat un escrit en el Consell Agrari d’Oliva per a la creació d’un cens de terres agrícoles abandonades que es troben a  localitat de la Safor.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és realitzar un seguiment de la situació d’aquests camps i instar als propietaris perquè prenguen les mesures oportunes per evitar un descontrol de la proliferació de vegetació arvense i, en cas contrari, l’actuació de l’Ajuntament eliminant la vegetació i una sanció onerosa cap al propietari.

Per a fer possible això, cal modificar l’Ordenança reguladora del banc de terres d’Oliva aprovada per l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 27 de desembre del 2012. A juí de LA UNIÓ cal una implicació de l’Ajuntament com a intermediari en el procés d’arrendament entre propietaris i persones interessades en el cultiu de terrenys, de forma que hi haja majors garanties que es formalitze un contracte i unes condicions mínimes.

LA UNIÓ traslladarà a l’Ajuntament d’Oliva la necessitat de donar publicitat a aquest banc de terres, tant per augmentar l’oferta com la demanda. Per a incrementar l’oferta s’hauria de notificar a aquells propietaris que mantinguen els camps agrícoles en estat d’abandonament descontrolat, de la possibilitat d’afegir les terres a la llista d’oferta.

La demanda es podria augmentar atorgant beneficis fiscals a aquells que facen ús d’aquest servei; a més caldria promoure l’ús -principalment i amb preferència- per a dones i joves, per tal d’augmentar l’equitat de sexes al camp i promoure el necessari relleu generacional. L’Ajuntament d’Oliva hauria de donar exemple i oferir les seues propietats agrícoles dins d’aquest futur banc de terres.

Antecedents

La ciutat d’Oliva històricament ha estat una població amb gran tradició agronòmica. Actualment, disposa d’un terme amb una extensió aproximada de 59 km2, dels quals més del 50% és considerat com a sòl agrícola, el que demostra la importància que hauria de tindre el sector en l’economia local. La Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) a Oliva és, segons dades de 2019, de 2.048 hectàrees. En els darrers dotze anys ha perdut un 15,75% de la seua superfície agrària útil, un total de 383 hectàrees de cultiu, una tendència que també s’observa en l’àmbit autonòmic i estatal.

Perills de l’abandonament de terres

L’abandonament de terres de cultiu comporta certs perills per al medi agrari, inclòs tant a les mateixes parcel·les infrautilitzades com les veïnes. Entre aquests perills es troba la degradació del sòl de la mateixa parcel·la, que pot causar pèrdua de valor i problemes futurs d’infertilitat si un productor porta a terme un projecte de reprendre aquesta terra.

Aquesta degradació es veu augmentada si es produeix un incendi, el qual comporta també problemes al veïnat, ja que pot causar una crema d’una part del cultiu en producció, perdent la producció de la temporada i les temporades en què tarde a regenerar-se el cultiu. I a més, una parcel·la abandonada és sinònim de reservori de plagues, tant de flora arvense, patògens (virus, bacteris i fongs), artròpodes o vertebrats, el que es tradueix, per a les parcel·les contigües, en un augment de tractaments per eliminar la flora no desitjada (males herbes) i aquells animals que suposen una disminució de la producció i, un increment de la mà d’obra per reparar aquells desperfectes causats (sobretot a l’actual problema dels porcs senglars), causant així un augment dels costos de producció per als llauradors.

A més dels efectes directes que provoca el cesse de l’activitat agrícola d’algunes parcel·les cap a altres que sí que continuen en l’activitat, també cal mencionar l’efecte indirecte que pot causar cap a altres tipus d’economia. Al llarg de tota la Comunitat Valenciana hi ha un gran pes del turisme, i entre els diversos factors que poden influenciar sobre aquest sector es troba el paisatge de l’entorn rural. Així doncs, un augment de parcel·les abandonades sense cap control pot produir un detriment del valor paisatgístic del municipi, ja que el turista es troba amb una disrupció de l’homogeneïtat espacial de colors verds, taronges i/o blancs, segons l’època de l’any, amb colors grisos i marrons típics d’un camp abandonat descontrolat. Aquest és un dels exemples que pot trobar qualsevol persona i que li pot provocar una visió desagradable de la zona i, per tant, optar per no tornar a visitar el municipi.

Et Pot Interessar