La Unió de Llauradors alerta de que en quinze anys s’ha abandonat el 17% de la superfície agrària, i reivindica una nova legislació

La Unió de Llauradors i Ramaders ha dit este dimarts en la comissió d’Agricultura de les Corts que analitza l’avantprojecte de Llei d’Estructures Agràries, que confia que s’aprove amb el màxim consens parlamentari i que tinga uns compromisos pressupostaris clars que la facen viable com a instrument de modernització i competitivitat del camp valencià.

La Unió valora de forma positiva la filosofia d’una Llei que ha d’entrar a fons en un dels més greus problemes que afecta a la situació estructural de les explotacions, al mateix temps que posa en el centre de la normativa a les persones professionals del sector agrari que són les que han d’estar al capdavant d’unes estructures agràries viables i eficients.

Per a què la Llei tire endavant, La Unió proposa entre unes altres coses, incentius fiscals a la compra de terres, cessió o arrendament de les finques rústiques tant para les persones llauradores professionals com per a les iniciatives de gestió en comú que arreplega l’avantprojecte de llei.

El secretari general de La Unió, Ramón Mampel, ha dit en la comissió de les Corts que les dades són alarmants i cal reaccionar ja amb instruments com aquesta Llei. En només quinze anys s’ha perdut el 17% de la superfície agrària valenciana (d’1.031.000 hectàrees s’ha passat a 859.000) i unes 41.000 explotacions, el 27% (de 152.312 a 111.425). Però el més greu és la pèrdua de titulars d’explotacions, doncs en els últims quinze anys s’han quedat pel camí 42.290, un 28%, i amb un clar símptoma d’envelliment de la població agrària. Dels 107.318 titulars actuals d’explotacions, només 4.474 són menors de 40 anys, el 4%. Hi ha 53.635 titulars d’explotacions que tenen més de 65 anys, el 50%, i si se sumen els majors de 60 anys, existeixen 65.592 titulars d’explotacions, el 61%. Cada dia es perden 4,55 titulars d’explotacions agràries a la Comunitat Valenciana. Mentre la població agrària de més de 65 anys s’ha reduït només el 4,63%, la població de menys de 40 anys ho ha fet un 62,5%.

La pèrdua de superfície agrícola és, principalment, com a conseqüència d’una evident manca de rendibilitat de l’agricultura valenciana que llastra la competitivitat de les explotacions. A l’abandó de les terres cal sumar-li altres problemàtiques lligades a la terra com per exemple una alta fragmentació de la propietat, la manca de cultura en la gestió en comú de la terra, un mercat de la terra poc dinàmic i transparent, baixa professionalització de l’activitat agrària i la nul·la existència d’eines per a planificar la presa de decisions sobre allò que cal plantar o sembrar.

Amb tota aquesta informació es visualitza, segons ha dit Ramón Mampel, que “el sector necessita un viratge i adaptació de les estructures agràries per a fer-les més competitives i valoritzar allò que tenim positiu: un ampli ventall d’espècies i varietats i estar prop dels mercats més atractius d’Europa, la qual cosa ens permet el proveïment dels mercats de forma ràpida amb una gran qualitat”. Però, sobretot, ha apuntat Mampel, que “servisca per a evitar l’abandó de l’activitat i la incorporació de persones professionals que mantinguen viu el món rural valencià”.

Aspectes concrets de la Llei

En referència al sòl agrícola infrautilitzat que parla la Llei, La Unió deixa patent que aquesta infrautilització ha de ser per problemes de caràcter agronòmic o ambiental o es justifique l’abandó per qüestions de pèrdua de rendibilitat continuada no atribuïble a la gestió del titular. Aquesta redacció s’emmarca dins de la realitat del sector on moltes parcel·les es deixen sense treballar perquè per diferents motius el cultiu no té rendibilitat i produir suposa pèrdues a la persona professional que les treballa. Malgrat no cultivar en aquestes parcel·les, s’han de mantenir “netes” per a evitar que es puguen convertir en un reservori de plagues o malalties, o ser focus de possibles incendis. En aquest sentit considera important  La Unió que incorpore a la llei un articulat que regule que quan els propietaris o arrendataris de parcel·les rústiques que realitzen plantacions de cultius herbacis o llenyosos que siguen susceptibles de provocar en les finques veïnes depreciació comercial, disminució de producció o deficient desenvolupament vegetatiu dels cultius implantats en les mateixes, puguen ser responsables dels danys patrimonials causats en les parcel·les veïnes.

LA UNIÓ valora positivament també la creació d’un mapa agronòmic i creu que ha d’estar en permanent manteniment i actualització, integrant tota la informació i coneixements a nivell de parcel·la dels paràmetres agronòmics, dels usos actuals dels sòls i de la informació administrativa. Ha de ser la base que ajude a les persones professionals a adoptar decisions sobre canvis de cultius o varietats en funció de les actuals superfícies plantades i comportaments en les diferents zones o sobre tractaments fitosanitaris en funció de l’evolució de les diferents plagues que s’haurien de comunicar directament als llauradors de les zones quan siga el moment òptim de tractar la plaga.

Així mateix, i des del vessant sectorial, La Unió proposa que a través del Mapa Agronòmic es puguen conèixer les zones on es poden instal·lar assentaments de ruscs apícoles en zones citrícoles, tenint en compte la distància amb altres assentaments i en parcel·les amb cítrics susceptibles de provocar pol·linització creuada.

En referència a la xarxa de terres, La Unió creu que és un bon instrument per a centralitzar les dades i acarar l’oferta i la demanda de terres i parcel·les. Pot servir per a afavorir una intermediació del cedent i cessionari d’aquesta terra per a l’accés de la mateixa a les persones professionals del sector. És una mesura que també ajudarà a donar ús al sòl agrari infrautilitzat. També ordenarà i aclarirà l’onada de bancs de terres municipals que han proliferat en els últims anys amb escassa utilitat, malgrat les bones intencions dels seus impulsors.

Per a La Unió les taules sectorials per a impulsar processos de reestructuració, reconversió i diversificació de la producció han d’estar constituïdes per l’Administració, cooperatives i organitzacions professionals agràries. Quant a la Iniciativa de Gestió Comuna, la proposta és una evolució en positiu de les quals fins ara hi ha hagut i que desgraciadament no han quallat. Un exemple podria ser la Cooperativa de Benaguasil a la qual cal ajudar perquè finalitze amb èxit el seu projecte i servisca de model a altres iniciatives semblants.

Sobre la definició d’Agent Dinamitzador, figura que considera positiva La Unió, es troba a faltar més concreció sobre les entitats o figures que poden realitzar aquesta funció, ja que la redacció actual implica que és una persona física quan podria ser també un equip multidisciplinari de persones que assessoren a les persones professionals agràries.

Et Pot Interessar