La Sortida a la Crisi del Coronavirus, és dir Sí al principi de Solidaritat de la UE
Els indicadors econòmics a curt termini són demolidors. Afrontem una crisi d’enorme impacte que tindrà conseqüència directa en el mercat laboral com en la creació de noves empreses. Qüestions claus per reactivar el sector econòmic i modular amb inversió privada de sectors econòmics que poden ser estratègics a mitjà i llarg termini.
L’acabament de la I guerra mundial va provocar enormes deutes als Estats. El pagament de la reconstrucció dels diferents estats que van lluitar durant la contingència bèl·lica va provocar dues coses, la creació de la República de Weimar i l’aparició del moviment NAZI.
La república Weimar va durar poc dins del context històric del segle XX, però el moviment NAZI breu també en el temps va provocar la II guerra mundial i la destrossa econòmica per segona vegada d’una Europa que va veure com en el termini de 30 anys es destrossava literalment econòmicament com socialment.
Acabada la II guerra mundial es va produir una disjuntiva, actuar com en la I guerra Mundial i imposar sancions a una Alemanya ja dividida en dos estats o un programa expansiu de construcció d’infraestructures que potenciara i reactivar l’economia i fora un factor de cohesió social en nombrosos Estats de la vella Europa.
L’Estat Espanyol i la seua macroeconomia es veu en una disjuntiva com són les transferències o crèdits a tornar en el temps. Aquest va ser un factor clau a molt curt termini.
L’Europa social i de mercat únic ha d’actuar des de l’òptica de reconstrucció de l’economia on prime la col·laboració amb la qual cosa l’ajuda es necessària i urgent per part de la Comissió europea.
Aquesta ajuda ha de ser majoritàriament basada en via de transferència, des d’un concepte macro, estimulant l’economia de Portugal, Itàlia, França i l’Estat Espanyol. No es tracta sols de la reactivació del mercat interior, sinó a més a més les economies dels estats anomenats frugal, doncs el mercat interior està directament relacionat i supera fronteres dins d’una Europa econòmica, cohesionada pel principi de solidaritat.
Els frugals no valoren el moviment del Front Nacional a França, tanmateix a Itàlia i els moviments incipients a l’Estat Espanyol. Una eventual victòria dels partits polítics antieuropeus pot provocar la caiguda de la visió general de la dècada del 60 del segle passat d’una Europa de pau i de col·laboració econòmica i que té el seu exponent al segle XXI amb la UE.
Europa ha de ser conscient que en aquest moment toca una política expansiva. Que servisca de motor econòmic davant una crisi que pot ser breu en el temps però enormement intensa en el mercat laboral a curt i mitjà termini.
Una política basada en crèdits és demolidora a llarg termini, els Estats i els partits antieuropeus tindran una raó en el seu ideari polític d’una Europea disseminada i sense cohesió social. Keynes és l’opció. L’altra opció donaria pas a l’expansió de l’extrema dreta que vol tornar a un Estat ple en les seues competències i provocar la desaparició de la UE.
