La rectora Mavi Mestre obri la Universitat d’Estiu de Gandia amb una reflexió sobre els reptes de la societat

La rectora de la Universitat de València (UV) Mavi Mestres, acompanyada del vicerector de Projecció Territorial, Jorge Hermosilla; l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant; la diputada de Benestar Social de la Diputació, Mercedes Berenguer, i el director del Centre de Gandia de la UV, Emili Aura, ha inaugurat este dijous la 35 edició de la Universitat d’Estiu de Gandia, un projecte creat l’any 1984, que va créixer amb la democràcia, ha recordat la rectora en un discurs que ha precedit la conferència inaugural d’Ana Noguera, membre del Consell Jurídic Consultiu.

La inauguració de la Universitat d’Estiu ha estat precedida per un acte institucional a l’alcaldia de la ciutat. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha rebut la Rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre en la que ha estat la seua primera visita a la ciutat des que fou anomenada primera autoritat de la Universitat. La Rectora ha signat al llibre d’honor de la ciutat i ha pogut intercanviar parers tant amb l’alcaldessa com amb els portaveus dels grups municipals.

Mavi Mestre ha tingut referències al seu poble, Oliva, “la veïna ciutat, el meu poble, al que vaig créixer, on estic molt lligada per vincles familiars i emocionals, i on  mantinc casa, com solem dir els valencians i valencianes”.
Mestre ha agraït el paper de les universitats estacionals i ha posat en valor el seu paper “per debatre, per formar-nos i també per compartir reflexions, debats i activitats lúdiques i culturals”.
La rectora s’ha mostrat agraïda a les institucions i tot el personal que fa possible la Universitat d’Estiu, al professorat de la Universitat de València, als participants, als alcaldes i alcaldesses de la comarca de la Safor.
Pel que fa al lema d’esta edició, “A cavall entre dos segles”, la recdora ha assenyalat que “el passat segle ha estat definit per nombrosos investigadors  investigadores com un temps de clarobscurs, una era complexa, que va viure molts avanços científics però també barbàries inhumanes com el colonialisme, els genocidis i les Guerres Mundials. Arran d’eixa Segona Guerra Mundial Europa va renàixer de les cendres dels totalitarismes, especialment del feixisme més ferotge que encara  governà Espanya fins gairebé el darrer quart del segle. Europa va renàixer com espai de llibertats, comprenent la necessitat de la unió i la solidaritat, abandonant el colonialisme i l’explotació de les persones i els territoris”.
El segle XX ha estat considerat també, ha dit, “com el període de major expansió de la democràcia, amb la fita de la caiguda del mur que dividia Berlín i mentalment fragmentava Europa en  dos mons que estaven oposats a nivells globals i que provocaren nombroses guerres, més enllà de la freda, com ara Corea i Vietnam, entre d’altres”.
Mestre ha evocat “la passió, els ideals i la visió de transformació i alliberament que suposà el moviment del 68. Del maig del 68 francès, però també la Primavera de Praga i els moviments  que a tot el món, incloent els  Estatuts Units, impulsaren una nova esperança per a la Humanitat”.
En el segle XXI, ha afegit, “estem coneguent els majors avanços tecnològics, però també hem vist reviure la por a l’altre, el terrorisme com a contraposició cultural i religiosa, i els efectes d’un capitalisme financer descontrolat que ha tingut profundes conseqüències al llarg de la darrera dècada. Conseqüències de les quals hem d’aprendre, però que deixen un  increment de la pobresa a Espanya, que han deixat moltes esperances i somnis dels joves pel camí i que han condemnat a moltíssimes persones a l’emigració professional, com en els pitjors temps del passat segle XX”.
La màxima representant de la UV ha afirmat que “vivim un temps en què la Mediterrània torna a ser una separació entre una societat que viu amb una certa incertesa el seu futur i una altra que veu en nosaltres la seua supervivència. En assolir la costa europea per fugir de la pobresa però també de la persecució ideològica, per les seues preferències sexuals o simplement per evitar morir”, i ha advertit que  “ens enfrontem a reptes com l’envelliment de la població, els problemes derivats de l’omnipresència de les tecnologies de la informació i la comunicació, el fantasma de la manipulació informativa, però també de l’increment de la desigualtat”.
Aquest increment de la desigualtat entre diferents estrats de la població, segons Mavi Mestre, ha estat evidenciat a escala global, i ha demanat una profunda reflexió sobre qui ha carregat amb major pes el cost de la profunda crisi. “Però també desigualtat entre homes i dones, intolerància, violència masclista, i un feminicidi del qual ben poc es parla  en algunes latituds, sense oblidar de les tràgiques morts i actes de violència contra les dones que hem conegut recentment”.
També s’ha referit al “risc del retrocés de la democràcia i les llibertats” en els confins d’Europa, així com els efectes dels conflictes interns en els llindars de la Mediterrània.

Mavi Mestre ha recordat que, la seua presentació aborda qüestions que es debaten cada dia a les aules  d’una Universitat que ha definit com pública, valenciana i oberta al món: la Universitat de València, fundada pels Jurats de la ciutat de València fa més de cinc segles “per contribuir a obrir-nos al món i a aportar ciència i coneixement a la nostra societat”.
“Hui, amb orgull, podem afirmar que som una de les principals universitats d’Europa en recepció d’estudiants internacionals i que ens trobem entre les primeres universitats europees, i fins i tot del món en moltes de les branques de coneixement que abasta la Universitat de València”, afirma, i recorda que “des de les humanitats fins les ciències de la salut, des de les enginyeries fins les ciències bàsiques, des de les ciències  de l’educació i les ciències socials, abastem tots els camps del saber, incloent les ciències econòmiques i jurídiques”.

Et Pot Interessar