Mai parlaran de nosaltres quan hàgem mort. El títol de la pel·lícula de Díaz Yanes és aplicable al sector de la citricultura, a qui la premsa estatal dóna per mort a la vista de l’absència de referències a la protesta de milers de citricultors que es va produir este dilluns a les portes de més de seixanta ajuntaments valencians. Fan més soroll els taxistes a Madrid i Barcelona que els productors de taronges. Els rotatius d’àmbit estatal ignoren gairebé per complet les protestes dels llauradors valencians, també les ràdios i les televisions. La pontificadora Pepa Bueno no ha trobat un minut al seu espai matinal per fer-se ressò de la situació de la citricultura i ha dedicat el temps a parlar dels taxistes, d’Uber i Cabify, i del desamor entre els fundadors de Podemos. I mentre la SER potser s’està reservant tractar el problema en profunditat al seu espai local ‘La llavor’, la resta de mitjans tampoc s’ha mostrat més generós.
El País, el peròdic global en castellà, tampoc ha trobat un espai per a la protesta dels citricultors. Submergint-se fins i tot en la seua secció d’Economia ens podrem trobar amb què a la presidenta de Netflix li molesten les actituds masclistes o que un inversor s’ha comprat una casa de més de cent milions. Els milers de milions de tones de taronges penjant als arbres no són de l’interès del diari.
