La Diputació recull en un documental 34 vivències personals de la repressió franquista

La Diputació de València, a través de la delegació dirigida per Rosa  Pérez Garijo, presenta 34 vivències personals de repressió durant la  dictadura en un projecte audiovisual coordinat per Valentí Figueres
Ángel va ser detingut en intentar passar la frontera  francesa a l’octubre de 1975, pocs dies abans de la mort de Franco.  Una detenció a la qual van seguir tortures i una pena de presó de dos  anys sense cap judici que la legitimara. El d’Ángel és un dels 34  testimoniatges arreplegats en ‘La Nostra Memòria’, un arxiu de memòria  audiovisual que pretén contribuir a impedir l’oblit, a reparar i a  escoltar les veus que en el seu moment van ser silenciades.
‘La Nostra Memòria’ és un projecte impulsat per l’àrea de Memòria  Històrica, encapçalada per la diputada Rosa Pérez Garijo, que naix amb  la voluntat de constituir-se en un banc audiovisual viu en el qual  s’arrepleguen les vivències quotidianes personals de testimonis i  familiars, relacionades amb la lluita per les llibertats públiques a  Espanya des de 1939 fins a 1975. Les entrevistes estan disponibles en  el portal web de memòria històrica de la Diputació i es pot accedir a  elles tant pel nom de la persona com per la temàtica del seu  testimoniatge.
Amb aquest projecte s’han volgut cobrir diferents escenaris de l’àmbit  repressiu, des de la lluita política fins a la situació de la dona,  passant per la discriminació lingüística i sexual o la lluita  sindical, entre uns altres. Segons el coordinador del projecte,  Valentí Figueres, aquestes entrevistes seran la forma de mirar i  entendre el que va anar la dictadura en el futur. “Milers de fragments  de vídeos quotidians conformen l’ecosistema de la nostra memòria”, ha  destacat Figueres. “La història no l’han d’explicar solament els  historiadors”, afig.

Accions de llarg recorregut

‘La Nostra Memòria’ és tan sols un dels projectes que té en  funcionament l’àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València  des de 2015. L’eix vertebral de les polítiques de la corporació en  matèria de reparació a les víctimes del franquisme ha sigut la  inversió d’1.138.000 euros en l’exhumació dels cossos enterrats en les  fosses del cementeri de Paterna. Així mateix, ha participat en relats  com ‘Fills del Silenci’ i projectes entre els quals destaca la base de  dades allotjada en la web de l’àrea i la recentment estrenada Oficina  d’Atenció a les Víctimes de la Guerra Civil i en Franquisme.

Articles relacionats