El debat celebrat aquest dimecres a TVE entre els candidats a la presidència de la Generalitat dels cinc partits amb representació a les Corts, Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem), Ximo Puig (PSPV), Mónica Oltra (Compromís), Isabel Bonig (PP) i Toni Cantó (Ciudadanos), ha resultat un tant encotillat per un format que la moderadora, Inma Canet, va complir de forma escrupulosa, el que en bona part dels primers blocs va convertir el debat en una avorrida successió de monòlegs.
No era un bon dia per a que el PSPV i Compromís tragueren rèdit de la corrupció del PP, tot just un dia després que es fera públic el sumari del cas Alqueria, que esguita a socialistes i nacionalistes. La transcripció d’algunes de les reunions del consell de direcció de Divalterra causen vergonya, i el primer en fer servir aquesta munició va ser qui suposadament està fins ara lliure de pecat, Toni Cantó. El candidat de Ciudadanos no va tardar en mostrar a les càmeres la notícia impresa del sumari Alqueria. Tant Puig com Oltra es van defensar. Per a l’actual president Alqueria no és un cas de corrupció, sinó faltes administratives que en res es poden comparar amb tot el seguit de casos de corrupció del PP, alhora que va recordar al PP que és “el partit més corrupte d’Europa”, frase que ha sonat a allò de tu més. La vicepresidenta, per la sea part, ha insistit en què “des del minut u” s’ha apartat a les persones implicades, cosa que el PP no va fer mai.
Ximo Puig es perd per insistent en els conceptes d’hipoteca reputacional i el dilema de seguir avançant o tornar al passat. Es va vore acorralat en dues ocasions, quan en l’apartat de violència de gènere Isabel Bonig li va marcar la línia, i quan Cantó li va soltar que després tres dècades ocupant càrrecs públics no podia estar fent propostes sobre el finançament autonòmic si en eixe periode dedicat a la gestió pública no ha estat capaç de solucionar-ho.
Mónica Oltra, per la seua part, estava més obstinada en rebatre la desimboltura de Cantó, i semblava ignorar a Bonig. Oltra va pujar la contundència contra el candidat de Ciudadanos després que aquest atacara en diverses ocasions al conseller d’Educació, Vicent Marzá, a qui va acusar de no haver reduït les aules prefabricades i d’adoctrinar a les aules. Oltra va dir a Cantó que no sap el que costa un col·legi quan fa propostes “gens creïbles” per tal d’eliminar els barracons amb 50 milions d’euros.
Isabel Bonig va fer poc més que apel·lar a la seua condició de dona i prometre “baixades massives” d’impostos. Li ha vingut bé que s’acabara de fer públic el sumari del cas Alqueria, i va eixir sorprenentment indemne del debat després que el seu partit haja acumulat un llarg llistat de casos de corrupció a totes les administracions valencianes.
Finalment, Martínez Dalmau ha mostrat més bona voluntat que efectivitat. Les seues propostes, nobles, honestes i justes, perden força després que el seu partit haja regalat una legislatura al Govern del Botànic a canvi de res, sense condicions i sense exigències. Amb eixe bagatge difícilment es pot presentar a un debat amb propostes bondadoses si després no ha d’exercir la seua influència per a convertir-les en realitat. Les enquestes ja li estan assenyalant el camí a Unides Podem.
