“La casa sota la lluna. Antologia 1992-2022” de l’escriptora Maria Josep Escrivà
Veu la llum el llibre “La casa sota la lluna. Antologia 1992-2022” de l’escriptora del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà, una obra feta amb la il·lusió i el convenciment del fet que ara era el moment d’aquesta, de la que se sent molt satisfeta al conèixer el resultat editorial, com ha assenyalat a les xarxes socials.
Com a poeta rep l’any 1992 el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993), i el 1997, el Marià Manent per A les palpentes del vidre (1998). Posteriorment, Tots els noms de la pena (2002) representa un salt conceptual en l’univers poètic de l’autora saforenca. L’any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa (2007) i, en conseqüència, obté el reconeixement com a «Poeta de la Ciutat».[3] El poemari Serena barca (2016) va merèixer el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’AELC.[4] Amb el seu últim poemari, Sempre és tard, ha guanyat el Premi Miquel de Palol (2020)
La casa sota la lluna. Antologia 1992-2022
“Gràcies a Ingrid Guardiola i a Marta Segarra i a la seua correspondència publicada amb el títol Fils, he arribat a Henri Michaux i a un poema seu titulat ‘Vers la sérénité‘ que comença”:
‘Celui qui n’accepte pas ce monde n’y bâtit pas de maison‘.
‘Aquell qui no accepta aquest món no hi basteix casa’, va traduir-ho Manuel de Pedrolo, en una edició de La nuit remue / La nit es mou, amb il·lustracions de Benet Rossell, publicada per Pagès Editors l’any 2001″.
Maria Josep Escrivà ha explicat que “no coneixia el poema de Michaux mentre preparava el meu, “La casa sota la lluna. Antologia 1992-2022”, que tot just acaba de veure la llum en la mateixa editorial, perquè, altrament, hi hauria inclòs la citació en alguna pàgina destacada d’aquesta “Tria personal”.
“El llibre, de fet, és el resultat d’una suma de suports, de confiances, d’entusiasmes, començant per l’Àngels Marzo, codirectora de la col·lecció, i la seua persistència convincent. Olívia Gassol Bellet, docent, investigadora i especialista en edició crítica de textos hi ha estat el puntal necessari i ha elaborat un text teòric, rigorós i bell a parts iguals, sobre la meua poesia, que quan repasse encara m’estremeix. I la Marta R. Gustems hi ha posat colors i formes il·lustrades i plenes de llum, a tot això”, ha destacat Maria Josep Escrivà.
“No puc estar més agraïda amb totes tres, i amb l’equip editorial, que a través de la Rosa Pach, ha anat coordinant i traslladant al paper imprés (oh meravella!) tot això”, ha finalitzat Escrivà.
Les il·lustracions han sigut fetes per Marta R. Gustems, il·lustradora, i també escriptora, i la fotografia de portada és de Natxo Francés, “al qual agraïsc infinitament la seua professionalitat, la paciència i, sobretot, la complicitat creativa, tan enriquidora des de fa molts anys” ha assenyalat l’escriptora.
