Ja tenen nom propí els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020

Ja tenen nom propí els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020

  • LVIII PREMI AUSIÀS MARCH DE POESIA: Josep-Anton Fernàndez, amb l’animal que parla.

  • XLII PREMI JOANOT MARTORELL DE NARRATIVA: Pepa Aguar, amb El que em queda de tu.

  • IV PREMI JOAN ROÍS DE CORELLA A LA TRAJECTÒRIA LITERÀRIA: Gaspar Jaén i Urban.

  • La gala de lliurament dels premis s’ha celebrat hui divendres, a les 19 hores, al saló de Corones del Palau Ducal dels Borja de Gandia. Com a novetat, enguany s’ha pogut seguir en directe també a través del Canal Gandia Youtube.

  • L’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha anunciat que s’està dibuixant una atractiva ruta que traurà a la llum els nostres clàssics mitjançant l’art urbà, per a donar a conèixer a veïns i visitants els nostres literats universals.

Ja s’han donat a conéixer els noms de les persones guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020, que convoca i gestiona l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. Es tracta d’uns dels guardons literaris millors valorats del territori valencià i l’Estat espanyol, tant pel prestigi com per la dotació econòmica. Així, el LVIII Premi Ausiàs March de Poesia està dotat amb 8.000 € i la publicació de l’obra per Edicions 62 (Grup 62); el XLII Premi Joanot Martorell de Narrativa està dotat amb 20.000 € i la publicació de l’obra per Edicions 62 (Grup 62). D’altra banda, també s’ha fet públic el nom del guanyador del IV Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària.

LVIII Premi Ausiàs March de Poesia

Josep-Anton Fernàndez

L’animal que parla

L’animal que parla és la rara descoberta d’una veu que s’estrena en la poesia des de la plenitud de la maduresa vital, intel·lectual i literària. El llibre, estructurat en sis parts, enfronta el lector a un ventall d’experiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració més genuïna del pensament, i ho fa posant en joc mecanismes poètics d’alt voltatge i de gran precisió. Per l’interès sostingut al llarg de tota l’obra i per les qualitats indiscutibles que demostra, L’animal que parla ha merescut el LVIII premi de poesia Ausiàs March de Gandia.

Josep-Anton Fernàndez (Barcelona, 1963) és escriptor, crític i professor agregat de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a assagista, ha publicat El malestar en la cultura catalana (Empúries, 2008), entre altres títols. Aquest és el seu primer llibre de poemes.

El llibre guardonat es publica a Edicions 62 el 13 de gener de 2020. El premi està dotat amb 8.000€.

El jurat, està format per Jordi Cornudella, que el presideix, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, i Rubén Luzón. Hi actua com a secretari Àlvar Garcia, com a director de l’IMAB que representa l’Ajuntament de Gandia. Es va reunir el 2 d’octubre de 2020, a la sala de juntes de l’hotel Borgia de Gandia. 38 van ser les obres presentades.

XLII Premi Joanot Martorell de Narrativa

Pepa Aguar

El que em queda de tu

L’oblit sega la bellesa dels instants d’una vida. Poc a poc però de pressa la mare que era ta mare ja no hi és, es van esvaint els seus instants brillants, ja no ressona el seu repic de peus mentre ballava, ja no et fa petons plens de carn i d’alegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom perquè tot això era abans que el verb recordar tingués cos i tingués pes.

A El que em queda de tu assistim impotents a una litúrgia imposada i trista que, de primeres, no volem acceptar. Aquesta novel·la parla de dones, d’àvies, de mares i de filles i de les paraules que varen quedar per dir quan la malaltia de la ment ho arrossega tot al seu pas. Perquè en el procés de la pèrdua hi ha moltes altres pèrdues, i en aquesta novel·la hi ha nostàlgia dels temps que ja han estat però també esperança i alegria en el futur. I hi ha també l’espurna de llum que conservem sempre malgrat ens cobreixi l’ombra de l’oblit.

Pepa Aguar (València, 1964). Va créixer a Benetússer fins que va marxar a Barcelona als divuit anys. Estudià Ciències de la Informació, Ciències Polítiques i es doctorà en Ciència Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora d’Habilitats Comunicatives i coordinadora d’un Màster en aquesta universitat. Ha combinat la seva passió per la literatura amb col·laboracions periodístiques i d’assessoria en comunicació per a entitats públiques i privades. Entre d’altres, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Secretaria per a la Immigració de Catalunya. El que em queda de tu és la seva primera novel·la.

El llibre guardonat es publica a Edicions 62 el 13 de gener de 2020. El premi està dotat amb 20.000€.

El jurat, està format per Pilar Beltran, Xavier Aliaga, Valèria Gaillard, Víctor Labrado i Ignasi Móra. Hi actua com a secretari i fedatari públic Àlvar Garcia, director de l’IMAB i representant de l’Ajuntament de Gandia. Es va reunir el 14 de setembre de 2020, connectat de forma virtual i telemàtica a través d’una plataforma digital d’accés protegit per ordinador. 21 van ser les obres presentades.

IV Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària

D’altra banda, el Consell Executiu de l’IMAB va decidir el 16 de juliol passat que la persona guanyadora del IV Premi Roís de Corella a la trajectòria literària global:

Gaspar Jaén i Urban (Elx, Baix Vinalopó, 1952).

El poeta valencià ha fet de la seua obra l’expressió d’un testimoni íntim i decidit en favor de les paraules i del país. Un poeta la seua poesia del qual indaga els territoris de la introspecció i la reflexió sovint apenada per les contrarietats, per les dificultats en què es troben els artistes i els poetes davant la desatenció social, davant la desmemòria provocadora del present. La seua obra està profundament treballada, sense divagacions supèrflues, fins resultar bella i equilibrada, plena d’enyorances i de sensacions. El poeta alça la pròpia veu contra les veus cavernícoles i les actituds impostades. Gaspar és un activista compromès que actua sobre una consciència del món desvinculada a la qual pretén humanitzar i entrar en reflexió. Ell ha sabut emprar amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia acumulada fins al segle XX, per elaborar, des de la dissidència, més culta i educada, uns versos sempre seductors però crítics. Ell ens diu “els meus poemes són el mirall on es reflecteixen les meues experiències. La meua poesia és autobiogràfica, jo no treballe al marge de la meua experiència vital, no sóc un creador per ofici, sinó per necessitat”.

Va ser guanyador del nostre premi Ausiàs March de poesia l’any 1999 amb el poemari “Pòntiques” editat per Bromera l’any següent. Guanyador de la “Flor natural” dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1980. Guanyador del “Ciutat de Palma” l’any 1982, de l’Englantina d’Or el 1989, del Vicent Andrés Estellés als Octubre el 1991, del “premi de la Crítica” atorgat pels escriptors valencians l’any 1999 i 2001, etc., etc… És autor de més d’una dotzena de llibres editats, que van des de “Cadells de la fosca trencada” l’any 1976 fins al “Testament, sonets de l’hort de palmeres” el 2012, passant per “La Festa”, “L’antic jardí d’Ítaca”, “Territoris”, “Estellesiana” i molts d’altres.

Els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020 s’han lliurat aquesta vesprada, a partir de les 19.00 hores, al saló de Corones del Palau Ducal dels Borja de Gandia, en un acte protocol·lari que ha comptat només, per raons de seguretat front de la Covid-19, amb l’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, el regidor delegat de l’IMAB, José Manuel Prieto, el vicealcalde de Gandia, Josep Alandete, la resta de portaveus municipals, l’editoria d’Edicions 62, Pilar Beltran, els premiats (Gaspar Jaén ho ha fet en vídeo) i membres del jurat, entre altres convidats. Com a novetat, els premis literaris s’han pogut seguir streaming a través del Canal Gandia Youtube.

Diana Morant, ha reivindicat en el seu discurs la literatura en temps de pandèmia. “Durant esta dura etapa que està marcant les nostres vides, resulta gratificant comprovar com les lletres continuen sent eixe element que no deixa perdre els somnis i la imaginació. La literatura –enmig d’una pandèmia que ho ha capgirat tot- és molt oportuna i necessària. Ara, és més important que mai escriure, llegir, parlar, raonar i pensar”.

A Gandia, Capital de les Lletres Valencianes, “mai deixarem de donar suport al món de la literatura”, ha manifestat Morant, qui ha anunciat que el govern seguirà potenciant la Ciutat dels Clàssics, “amb un il·lusionant projecte que està desenvolupant l’IMAB perquè tots els nostres Clàssics i les nostres tradicions orals tinguen la presència que es mereixen en els carrers de la nostra ciutat”.

En este sentit, s’està dibuixant una atractiva ruta que traurà a la llum els nostres clàssics mitjançant l’art urbà, per a donar a conèixer a veïns i visitants els nostres literats universals. Art urbà com el monumental Ausiàs March que presideix des de fa seixanta-un anys l’avinguda del Marqués de Campo, amb eixa majestuosa obra de Josep Rausell –un dels pocs escultors que ha representat al nostre poeta–.

A més, -ha afegit l’alcaldessa-, estem impulsant amb la complicitat de diverses institucions l’Espai de Creació Literària de Gandia perquè es consolide i es convertisca en un autèntic contenidor cultural de primer nivell.

Morant també ha tingut paraules per al poeta d’Oliva Francisco Brines, recentment guardonat amb el Premi Cervantes. “Hui, dia de les Lletres Valencianes, és una gran fita per a un gran poeta que, durant la seua brillant trajectòria, ha sabut fer aquest cant divers que ha arribat a la gent, com han arribat també els versos de Berceo, César Manrique i Ausiàs March”.

Et Pot Interessar