–
La plaça de Gandia s’ha omplit novament de color, música i emoció amb la celebració de la IX Diada de la Muixeranga de la Safor, una jornada que ha reunit tres colles muixerangueres, totes elles al ritme de les dolçaines i tabals de l’Associació de Dolçainers i Tabaleters de la Safor i de la Colla de Dolçainers i Tabaleters La Clandestina de Pego.
Una trajectòria de 23 anys fent comarca
La Muixeranga de la Safor, amfitriona de l’acte, celebra enguany 23 anys d’activitat ininterrompuda, portant les muixerangues i la cultura popular per tot el país i fins i tot a l’estranger. Han sigut més de dos dècades de perseverança, superació i esperit col·lectiu, que es reflecteixen en cada actuació.
Les colles convidades
Enguany, la diada ha comptat amb la participació de la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina i la Muixeranga de la Marina Alta, a més de la secció de Bastoneres de la Muixeranga de la Safor. La Muixeranga Penyeta Blanca, nascuda el 2017 a partir d’un taller a l’IES Pare Arques de Cocentaina, ha consolidat una colla amb més de cinquanta membres de diverses comarques. Amb camisa i pantalons blancs i faixa negra, han fet la seua entrada amb la figura Carxofa, acompanyats pel seu toc característic, obra del mestre dolçainer Hipòlit Agulló.
Per la seua banda, la Muixeranga de la Marina Alta —antigament coneguda com a Muixeranga de Pego— va nàixer el 2008 i des de 2017 representa amb orgull tota la comarca. Amb camisa verda, pantalons blancs i faixa negra, han obert actuació amb La Pietat, una figura plàstica creada pel mestre gandienc Humbert Prokesch i inspirada en les moixigangues.
Finalment, les Bastoneres de la Muixeranga de la Safor han aportat el toc de dansa tradicional amb el seu “Ball de bastons”, que la colla va recuperar fa uns anys com a mostra viva del nostre patrimoni.
El desenvolupament de l’actuació
L’actuació s’ha estructurat en tres rondes muixerangueres, intercalades amb balls de bastons, i una ronda conjunta de comiat.
En la primera ronda, la Marina Alta ha obert amb La Canya, figura de cinc alçades; la Penyeta Blanca ha presentat La Roscana sense desplegar, i la Safor ha tancat amb La Morera, de cinc alçades, una figura elegant i equilibrada.
En la segona ronda, la Penyeta Blanca ha alçat La Torreta sense desplegar, mentre la Marina Alta i la Safor han construït conjuntament La Sénia, figura dinàmica que representa una sénia de reg.
En la tercera ronda, la Marina Alta ha presentat L’Ifac, creada enguany i dedicada al Penyal d’Ifac; la Penyeta Blanca ha muntat La Branca, i la Safor ha afrontat amb èxit L’Auriba, una figura de cinc alçades dissenyada pel muixeranguer Rafa Lorente.
Després de fer tota la temporada amb actuacions menudes, però no menys importants, la secció de tècnica de la Muixeranga de la Safor s’ha estrenat en esta gran actuació, que ha suposat un repte majúscul i una injecció d’il·lusió col·lectiva. L’estrena ha estat viscuda amb entusiasme per tota la colla, que veu en este avanç un pas més en la seua trajectòria de creixement i cohesió interna.
Els interludis han estat a càrrec de les Bastoneres de la Safor, amb els balls La Polca d’Ours, No en volem cap i Joan del Riu, aquest últim cedit pel Ball de Bastons del Clot, colla convidada en l’edició anterior.
Un comiat ple de simbolisme
La diada ha culminat amb una ronda conjunta de pilars de comiat, símbol d’unitat i germanor muixeranguera. En aquesta última alçada simbòlica, cada colla ha representat una figura diferent: la Safor ha alçat l’Altar, la Penyeta Blanca, El Retaule, i la Marina Alta, dos pilars de quatre amb huit pinets. Amb aquestes estructures, les colles han volgut reivindicar el caràcter universal de la muixeranga i el seu compromís amb els Drets Humans i la pau entre els pobles.
La Muixeranga de la Safor ha agraït públicament la presència de totes les colles convidades, així com la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia i del personal tècnic de Fira i Festes, que han fet possible una jornada plena de cultura popular, germanor i emoció compartida.
“Les muixerangues són força, equilibri, cor i comunitat. I hui, a Gandia, ho hem tornat a demostrar.”
Fotografia Vicent Just
