En el seu discurs, el president de l’ens normatiu del valencià, Ramon Ferrer, ha assegurat que, amb este nomenament, l’AVL “posa fi a l’únic nexe de dependència política” que existia a través de la designació dels acadèmics per les Corts, mitjançant un procés d’elecció interna “impecable” i després d’un debat “intens”.
En els 15 anys d’història de l’AVL, el seu president ha subratllat que l’entitat “pot sentir-se orgullosa del camí recorregut” amb “més encerts que errors” i malgrat la retallada del 25% en el seu pressupost per la crisi econòmica que ha comportat un “esforç addicional”.
COL·LABORACIÓ “INSUFICIENT”
Ramon Ferrer s’ha referit en concret a l’IEC per “tindre la sort i el goig de compartir una mateixa llengua, interessos comuns i una gran estima”. Per esta raó, ha lamentat que “és difícil d’entendre que dues entitats tan afins treballen l’una a esquena de l’una altra”.
Respecte a les seues iniciatives, Ferrer ha destacat la creació del ‘Diccionari normatiu valencià’, una “obra democràtica” amb més d’11,5 milions de visites des de 2014, i la ‘Gramàtica normativa valenciana’ fa poc publicada en paper. Amb elles, entén que l’AVL ha “acabat una primera etapa, però això no vol dir que la seua missió hi haja acabat: mantindre la llengua viva i dinàmica”.
Per a aconseguir-ho, ha advocat per “desactivar el conflicte” estèril al voltant de la qüestió identitària i que el valencià se sostrega del “debat partidista” i es convertisca així en “objecte d’un debat serè”.
