• És un augment del 57% respecte al mateix període de l’any passat.
• La recollida selectiva de gener a juny equival a 224.000 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades amb una fi social i ambiental.
• La recuperació des de principi d’any evita l’emissió de 158 tones de CO₂.
Humana Fundació Poble per a Poble ha recuperat 50 tones de tèxtil usat a la Safor durant el primer semestre de 2021 per a donar-los una segona vida a través de la reutilització o el reciclatge. La recollida selectiva de residu tèxtil representa un augment del 57% respecte als primers sis mesos de l’any passat (31,8 tones).
Des de principi d’any, els donants han revisat el seu armari i han depositat en els contenidors de la Fundació la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no utilitzen.
Les 50 tones recuperades per Humana equivalen a 224.000 peces, la gestió de la qual permetrà allargar la seua vida útil, implicarà un doble benefici: el primer és ambiental, perquè redueix la generació de residus i evita que acaben en un abocador. A més, la recuperació del residu tèxtil enguany evita l’emissió de 158 tones de CO₂.
El segon benefici és social: consisteix en la creació d’ocupació verda, Humana genera una ocupació indefinida per cada 30.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos obtinguts es destinen a projectes socials: després de més de tres dècades d’activitat, tres milions de persones s’han vist involucrades en els programes de desenvolupament als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals; són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions.
Per municipis, la recuperació de residu tèxtil ha sigut major en:
1. Xeraco 6,8 tones
2. Vilallonga 5,6 tones
3. Bellreguard 5,3 tones
4. Miramar 3,7 tones
“En obtindre el màxim aprofitament del tèxtil i donar-li una segona vida, convertim els residus en recursos i els dotem d’una fi social”, afirma Ricardo Rodríguez, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana en la Comunitat Valenciana, “les peces que es recuperen són un actiu que, gestionat degudament, es converteix en motor d’ocupació i de generador de fons per a la cooperació al desenvolupament en l’hemisferi Sud, i de suport local i agricultura urbana i social al nostre país. Per això, donem les gràcies a la ciutadania per la seua col·laboració”.
Quanta roba es recupera en la Comunitat Valenciana: a penes el 10%
Cada ciutadà rebutja cada any entre 20 i 30 kg de tèxtil. En la Comunitat Valenciana es generen aproximadament 100.000 tones de residus tèxtils anualment, però només es recupera selectivament una desena part del que generem en les nostres llars per a promoure la seua reutilització o reciclatge; la resta es tira en altres fraccions i acaba en un abocador.
Cal assenyalar que la recollida selectiva de roba té molt potencial per a garantir-li una segona vida: el 50% es pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. Per això és important que es deposite en un contenidor de roba; resulta obvi, però quasi el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.
El futur del sector està marcat, en primer lloc, per la nova Llei de Residus, pendent d’aprovar-se en les Corts, que determina que tots els municipis hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil abans de 2025 (hui dia no estan obligats a això), la qual cosa impulsarà les xifres de recuperació.
En segon lloc, és fonamental augmentar el nombre de contenidors en l’espai públic per a facilitar les donacions de la ciutadania; implantar mecanismes normatius que permeten una recollida selectiva eficaç i eficient, que garantisca la traçabilitat en la cadena de valor, i visibilitzar el destí de la roba. L’existència d’indicadors fiables és clau per a la credibilitat del sistema i per a donar confiança als ciutadans.
En tercer lloc i en un horitzó a tres anys, aquells que posen els productes tèxtils en el mercat hauran d’assumir els costos i la gestió de residus que genera el seu producte, l’anomenada Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que ja funciona per a altres fraccions, com els envasos.
El destí de la roba usada
El principal destí de les peces depositades en els contenidors d’Humana és les plantes de preparació per a la reutilització de la Fundació (a Madrid i Barcelona) i una xicoteta part s’embene a empreses de reutilització i reciclatge. El destí de les peces tractades és:
• El 54% es destina a reutilització: el 14% a través de les botigues “secondhand” i el 40% s’exporta, principalment a Àfrica per a ser comercialitzat, fer accessible la vestimenta en països menys desenvolupats i generar recursos per a la cooperació al desenvolupament.
• El 37,5% es troba en un estat que no permet la seua reutilització pel que s’embene a empreses de reciclatge tèxtil perquè elaboren altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció)
• L’1,5% són residus impropis (plàstic, cartó, uns altres) que es posa en mans de gestors autoritzats.
• El 7% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valorar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a la seua disposició final.
Sobre Humana Fundació Poble per a Poble
Humana Fundació Poble per a Poble promou des de 1987 la protecció del medi ambient a través de la reutilització de tèxtil i duu a terme programes de cooperació internacional al desenvolupament a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, així com de suport local i agricultura urbana a Espanya. Forma part de l’Associació Espanyola de Fundacions, la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge, les Associacions de Moda Sostenible de Barcelona i Madrid i la Federació Humana People to People.
