Gandia protesta contra la llibertat provisional de la Manada

Centenars de persones s’han concentrat la vesprada d’este divendres a la plaça Major de Gandia en protesta per la decisió de l’Audiència de Navarra d’atorgar la llibertat provisional als integrants de la Manada, condemnats amb penes de fins a nou anys per un delicte d’abús sexual. 

La decisió ha provocat tot un seguit de protestes multitudinàries per tota Espanya, però la Secció Segona de l’Audiència de Navarra no aprecia risc de fugida dels condemnats en haver-se reduït “notablement” en la sentència les penes que sol·licitaven les acusacions i en no apreciar tampoc risc de reiteració delictiva.

En la interlocutòria, dictada per majoria de dos magistrats a un, s’assenyala que la presó provisional s’havia vinculat en 2017 a les altes penes sol·licitades per les acusacions i a la imminència de la celebració del juí oral, però considera que “aquestes raons han perdut notablement la força que, en el seu moment, van poder tindre”.

En tal sentit, la interlocutòria arreplega que “no havent-se qüestionat durant tot el procediment l’arrelament familiar i social de tots els condemnats, no cap ara, per raó que haja recaigut sentència condemnatòria, negar-li-ho; com tampoc cal seguir invocant el risc de fugida com un risc genèric i no concret (derivat de circumstàncies concretes i determinades) que les parts acusadores no han tractat ni tan sols de ressenyar, sense que de les al·legacions que sobre aquest particular han exposat puga inferir-se racionalment tal risc de fugida”.

Així, la interlocutòria assenyala que, “encara estant sempre latent” aquest risc, “no cal inferir en aquest cas com una possibilitat real i concreta, i que, en tot cas, pot conjurar-se més que raonablement amb altres mesures cautelars menys oneroses per a la llibertat”.

El tribunal també apunta que “consta la insolvència de tots els condemnats, excepció feta d’Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena (declarat parcialment insolvent i a qui li ha sigut embargada una vivenda), mancant tots ells de mitjans econòmics per a procurar-se una fugida eficaç, instal·lant-se en algun lloc en el qual no pogueren ser trobats si tractaren de fugir”.

Pel que fa al risc de reiteració delictiva que “es pretén justificar per part de les acusacions pel fet que quatre dels cinc processats, ara condemnats, es troben incursos en una altra causa penal per fets anàlegs als quals han motivat la seua condemna i que s’estan investigant davant un Jutjat de Pozoblanco, hem de significar, d’entrada, que tal plantejament exclou del referit risc a Ángel Boza Florido –un dels membres de ‘La Manada’, pel que sembla, segons al·leguen, exclòs d’eixa investigació”.

A més, la interlocutòria afig que “aquest tribunal desconeix quina siga la situació en què es troba la instrucció de la referida causa de Pozoblanco, més enllà que es va iniciar en el mes d’octubre de 2016; referent a açò, i una altra cosa no s’ha manifestat ni acreditat de contrari, per les defenses dels condemnats, en la compareixença celebrada el passat dia 18 davant aquesta Sala –per a estudiar la pròrroga de la presó–, es va exposar que, a dia de hui, ni tan sols ha sigut dictat orde de processament”.

Es tracta per tant, segons el tribunal, de fets ‘sub iudice’ que “encara continuen en fase d’investigació per raons que es desconeixen i que cap de les acusacions ha pogut aclarir”.

A més, durant el seu raonament, els magistrats citen el Tribunal Constitucional, que assenyala que “l’alarma social no és un criteri vàlid a l’efecte d’apreciar la necessitat de la presó provisional”.

Sobre l’al·legació de l’acusació particular que, en cas d’acordar-se la llibertat provisional dels condemnats, “s’hauria de presumir el risc que poguera produir-se la intromissió en el dret a la intimitat de la víctima i el seu entorn, fet que ja ha ocorregut durant el present procediment mitjançant l’encàrrec, per la mare d’un dels imputats, a dos detectius privats, perquè sotmeteren a investigació a la víctima en la seua vida particular, en la qual apareixien fotografies de la víctima amb els seus familiars i amics, així com el portal del seu domicili”, tampoc “pot ser acollit” tal plantejament.

El tribunal assenyala que “la prova relativa a l’informe emès en el seu moment per les detectius que se citen, amb independència de la legítima renúncia que respecte a una part d’ella es va realitzar en l’acte del juí, va ser prova que va meréixer la prèvia admissió com a procedent i pertinent per part d’aquesta Sala per a la seua pràctica en l’acte del juí oral; aquesta prova a més, va ser encarregada i practicada amb posterioritat a l’ingrés a la presó dels cinc acusats pel que manca de fonament el raonament que l’estimació de la seua sol·licitud de llibertat poguera tindre alguna rellevància sobre este tema”.

Segons la interlocutòria, “ha de considerar-se també que els acusats tenen la seua residència a més de 500 quilòmetres del lloc en què resideix la víctima i que garantir la seua tranquil·litat i el seu assossec és una cosa que entenem pot procurar-se mitjançant l’adopció de mesures menys oneroses que la prolongació de la situació de presó provisional”.

Et Pot Interessar