26.3 C
Gandia
Dimarts, 17 maig, 2022

Expedició a l’Iran per pujar al cim del Damavand per membres del Club Alpí de Gandia

Membres del Club Alpí Gandia va viatjar a l’Iran per fer una ascensió al cim volcànic del Damavand (5.609 metres) a -12 °C de temperatura en el que per a l’Iran és la seua festa de cap d’any.

Expedicio a lIran i el Damavand

Ángel Martín i Carlos Juan, membres del Club Alpí Gandia, junt  amb Luís Miguel Soriano del Club de Peñalara de Madrid i càmera de “Al filo de lo imposible” i Rafa Montagud del Club Esportiu de Llocnou, acaben de tornar de fer una expedició al Damavand.

IMG 20220405 WA0002 1

L’expedició va arribar a l’Iran el 31 de març, coincidint amb la celebració de la festa de cap d’any a l’Iran, qüestió que no esperaven i que els obliga a avançar tots els seus plans per no vores aturats a les carreteres a causa dels desplaçaments dels mateixos iranians per a la celebració.

El mateix dia de la seua arribada van haver d’anar a Polour per començar l’aclimatament a l’altura ja des del primer refugi. El dia 1 d’abril van pujar fins als 5000 metres per fer progressiu el fet d’aclimatar-se a l’altura i tornaren a baixar per tornar a fer pujada fins al cim l’endemà. Només tresmembres seran els qui coronaren aquesta muntanya que els va regalar una temperatura de -12 °C, cosa que sembla idíl·lica per al lloc on es trobaven, l’època de l’any i l’altura del volcà.

Damavand és un cim volcànic de 5.670 metres d’altura des de la mar Càspia (als mapes 5.609 m) que finalitza  com un saló refugiat del vent amb vista a les muntanyes nevades que l’envolten. Per als iranians és tota una referència, ja que és el volcà més alt de l’Iran i de tot l’Orient Mitjà.

L’ascens va començar amb el fort fred del matí que a poc a poc va calmant, pujant per blocs de gel de fàcil caminar amb crampons, llengües de neu que van ser antigues llengües de lava.

Expedicio a lIran i el Damavand fotografia Luis Miguel Soriano
Cim Damavand, fotografia Luis Miguel Soriano

Al passar els 5.300 metres comencen a passar a prop de les fumaroles del volcà dorment i destaca la quantitat de vent en el tram final que es troba sense neu precisament per aquesta raó.

Després de l’ascens dels tres companys, el descens es va fer en el mateix dia i sense massa complicacions fins al punt d’eixida d’aquest viatge a Polour. Amb aquesta ràpida ascensió, els muntanyers Carlos, Rafa, Àngel i Lluís encara van tindre temps per gaudir uns dies del país que els acull.

5 anys sense poder entra als EUA i altres tants a Israel és part del preu que es paga a l’Iran ara per ara. Un país sense pràcticament turisme i que es mostra com és originàriament. Descendents dels perses, que poc tenen a veure amb els àrabs, és un poble orgullós de les seues arrels i molt amable.

Tot i que els cartells es mostren en iranià i en anglés, serà difícil trobar qui els entenga i els parle. Sabors i olors que poc semblen a les nostres tradicions i que els expedicionaris han dut entre altres anècdotes que contar a les seues motxilles.

Articles relacionats