Vicent Pellicer localitza dos pintures inèdites del pintor del segle XVIII José Camarón i Bononat així com dos esborranys de gran qualitat que Pellicer atribueix a Vicente López, destinats a decorar una volta i una cúpula.
Fent un recompte de les obres d’art plàstic que es troben en les dependències domèstiques del personal religiós que s’ocupava i s’ocupa de l’església de Sant Roc, el Director General del Patrimoni Històric, Artístic i Cultural ha localitzat un seguit de pintures de gran qualitat entre les quals hi ha un parell que es poden atribuir al pintor Josep Camarón Bononat (Sogorb, 1730/València, 1803) Es tracta de l’Anunciació a Santa Anna i de Jesús entre els Doctors. Ambdues pintures tenen unes mesures de 81’5 x 46 centímetres i presenten forma mixtilínia, a la moda de finals del segle XVIII. Malgrat l’enfosquit de les pintures, es pot endevinar el dibuix ferm i contundent d’aquest pintor, el tractament classicista dels cossos i de les robes. L’àngel de l’escena de l’anunci a Santa Anna mostra un cos esvelt i formós; el seu gest tracta de tranquil·litzar la santa, que agenollada, de perfil en tres quarts, junta les mans i una mica trasbalsada dirigeix la mirada al rostre de l’àngel, el qual alça el braç dret amb un gest d’assenyalar cap al cel. Aquest àngel té el seu referent en la pintura més cèlebre de Camarón, conservada en el Museo Municipal de Madrid, Al·legoria de Valencia y las Artes, on en la part superior dreta veiem una “fama” representada com un àngel, tocant un clarí, d’anatomia i robes que també podem observar en la resta de personatges.
L’altra pintura presenta a Jesús, en plena pubertat, al bell mig de la composició i centrant la pintura. Amb el braç dret en alt i creuat per davant d’ell, fa un gest propi d’orador. Els doctors, ricament abillats es presenten gairebé d’espatlles a l’espectador. Tant el rostre de Jesús com el de l’àngel de l’anterior pintura estan dins de l’estilitzada manera de representar els personatges, la qual cosa fa que Camarón siga l’artista de més personalitat entre els mestres de la pintura valenciana de finals del segle XVIII. Pel que fa a l’existència d’obra seua a Gandia sabem de la presència d’un llenç sobre la Sagrada Família que es trobava en l’ermita de Sant Anna de Gandia: AHG, Confraries i ermites, sig. AB/1874, Ermita de Santa Ana de Gandia. sus bienes propios i rentas, f. 8: “…Entre los efectos propios de la ermita merece especial mención un lienzo retablo de la Sagrada Familia, que data de 1786, debido al renombrado pintor segorbino Josef Camarón y Boronad…” Camarón també va dibuixar la estampa amb la qual es fa confeccionar el millor gravat que es coneix del beat Andrés Hibernón. Així mateix, és possible que fóra l’autor d’una desapareguda pintura del mateix beat repartint pa als pobres. En general, l’obra de Camarón reflecteix els trets del barroc tradicional de finals del segle XVIII i de l’incipient estil rococó. Una de les modalitats artístiques que més fama li donaren va ser el del paisatge. Tan així que, des de Madrid, i a través de l’ambaixador britànic, lord Keene, rebia encàrrecs de l’aristocràcia anglesa. A partir de 1768, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles s’encarregava de dirigir les línies estilístiques a seguir en la creació de l’obra plàstica d’acord amb una moderació de l’ús de la varietat i del contrast, propis del llenguatge barroc que havia de seguir una normativa per tal de respectar la proporció, harmonia, simetria, ritme i claredat, sense oblidar, però, el toc delicat, suau, graciós i elegant que tot artista.
Fotografia Jordi Estevan
