Els premis Llibertat d’Expressió clamen pel fi de la impunitat davant els delictes masclistes i d’odi

La Unió de Periodistes Valencians ha reconegut amb el Premi Llibertat d’Expressió 2018 al col·lectiu mexicà Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC), pel seu periodisme amb “enfocament de gènere” per a defendre la llibertat de premsa en el país centroamericà, així com als periodistes i fotoperiodistes agredits durant la manifestació del passat 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, per part de grups d’ultradreta.

Aquests guardons signifiquen un crit contra “la impunitat” i “el discurs de l’odi i del feixisme que s’estén per Europa” i una reivindicació de la llibertat d’expressió en un país, Mèxic, en el qual els professionals han de triar “entre una notícia o la vida”, en un context en el qual “es naturalitza la violència contra les dones”.

Així s’ha posat en relleu en la roda de premsa dels premiats prèvia a la cerimònia d’entrega de les distincions, que es durà a terme aquest dijous 3 de maig –Dia Mundial de la Llibertat de Premsa– a les 19.00 hores en el Paranimf del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (UV). A l’acte han acudit la presidenta d’aquesta associació professional, Noa de la Torre; el vicerector de Cultura de la UV, Antonio Ariño, i en representació dels premiats, el fotoperiodista Germán Caballero i la directora general del col·lectiu CIMAC, Lucía Lagunes.

La presidenta de la Unió de Periodistes ha explicat que, amb aquests guardons, es busca “reconéixer la tasca de tot el col·lectiu” de la comunicació, d’una banda, arran de l'”atac a la llibertat d’expressió i al dret a informar” dels periodistes i fotoperiodistes que van cobrir els actes del 9 d’Octubre.

Al seu torn, també es distingeix el treball que exerceixen els i les periodistes en “un país molt perillós” per a aquests professionals i, amb major motiu, en “un moment històric” en el qual “cada vegada més dones s’alcen contra el masclisme”. Ariño ha agregat que la UV “estarà sempre en la defensa de la llibertat d’expressió”, la “sang del sistema democràtic”.

La Unió de Periodistes posa en valor d’aquesta manera “el perillós treball dels i les periodistes mexicanes, que es juguen la vida diàriament per a informar, i el vessant de gènere que aquest col·lectiu desenvolupa amb la seua missió de generar i publicar informació noticiosa sobre la condició social de les dones”.

La directora general del CIMAC ha destacat que el país en el qual desenvolupen el treball que ara es reconeix és “una de les nacions més perilloses: 23.000 desapareguts i no està en guerra”. A més, en quatre anys, 34 periodistes han sigut assassinats. Una cosa que per a Lagunes deixa veure “una violència estructural que mostra la debilitat de la democràcia mexicana”.

“Necessitem que els periodistes exercisquen en llibertat, que no hàgem de triar entre una notícia o la vida”, ha reivindicat, al mateix temps que ha destacat que les dones que exerceixen el periodisme a Mèxic pateixen una “doble condició de vulnerabilitat”, per la tasca que realitzen i perquè “es naturalitza la violència contra les dones”.

Així mateix, ha denunciat que davant les denúncies que presenten per les agressions patides reben “evasives de les autoritats” i en molts casos, els responsables dels actes violents “són funcionaris públics”. “No només ens assassinen, sinó que hi ha impunitat, que és la porta oberta per a la repetició”, ha lamentat.

En representació dels periodistes i fotoperiodistes agredits el 9 d’Octubre, Germán Caballero ha criticat que en aquella jornada “es van vulnerar tot tipus de llibertats individuals i col·lectives” i d’entre les múltiples agressions que es van produir “moltes van ser masclistes”.

Per açò, ha emmarcat aquest premi en la “lluita per a enfortir la llibertat d’expressió i evitar perdre llibertats” en un moment en el qual “el discurs de l’odi i del feixisme s’estén per tota Europa, també al País Valencià”.

Inquirits per l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat davant les agressions del 9 d’Octubre, Caballero ha assenyalat que “després del dia 9 pot ser que per la pressió social, política i sobretot pel treball de periodistes i fotoperiodistes, les Forces de Seguretat de l’Estat han actuat contra els atacants”.

“Aquell dia vam tindre sensació d’impunitat però a posteriori hi ha hagut 18 detinguts i eixa resposta sí ha estat a l’altura. La del dia 9 pot ser que no. Impunitat que va haver-hi el 9 d’Octubre i que pot ser que l’extrema dreta haja tingut històricament al País Valencià”, ha considerat.

Per la seua banda, Noa de la Torre ha afirmat que des de la Unió de Periodistes van denunciar “la impunitat feixista” i que els professionals dels mitjans de comunicació “van ser agredits sense que la Policia fera res”. “Amb les fotos i treball dels fotoperiodistes es van aportar proves que van contribuir a les detencions”, ha relatat.

Així, ha recordat que el delegat del Govern central, Juan Carlos Moragues, els “va prometre” en una reunió que la Policia es coordinaria amb periodistes i fotoperiodistes perquè no torne a ocórrer una situació com la del 9’d’Octubre.

Et Pot Interessar