Els efectes de la pandèmia en el segon semestre poden provocar l’increment de la despesa sociosanitària i educativa

– El deute del primer semestre evidencia la contundent resposta del Consell enfront de la pandèmia i l’infrafinançament valencià

– Els 960 milions del FLA extraordinari per a fer front a despeses de la Covid-19 al juny i un refinançament de 650 milions, que es van amortitzar al juliol, van permetre rebaixar el PMP a mínims històrics

– La correcció de l’infrafinançament valencià situaria el dèficit al mateix nivell que el del conjunt de les comunitats autònomes

El deute de la Comunitat Valenciana s’ha incrementat durant el primer semestre d’enguany en 1.537 milions d’euros, situant-se en 49.977 milions, segons es desprén de les dades sobre l’evolució de l’endeutament de les comunitats autònomes fets públics pel Banc d’Espanya.

L’augment del deute en el primer semestre es deu fonamentalment al finançament de part de la desviació de l’objectiu de dèficit de 2019, per un total de 960 milions d’euros, inclòs l’IVA de 2017 per 230 milions d’euros.

A més, també ha influït en aquest increment el refinançament d’operacions de Mecanismes de l’Estat per 650 milions, encara que de manera temporal, ja que l’amortització dels préstecs refinançats es va produir el mes de juliol. Aquest refinançament ha suposat un estalvi de 13,5 milions d’euros en costos financers. Així mateix, part de l’increment del deute s’ha vist reduït per una disminució de 120 milions d’euros d’operacions de tresoreria a curt termini.

El finançament aprovat per a finançar fins al 75% de la desviació de l’objectiu de dèficit de 2019 va ser de 1.559 milions, però fins a 30 de juny solament es van desemborsar 960 milions d’euros. La resta fins als 1.559 milions ha sigut desemborsat al juliol fent front al pagament de factures de proveïdors. Amb la liquiditat obtinguda ha sigut possible fer front a la despesa extraordinària generada per la Covid-19 i rebaixar a mínims històrics la mitjana de pagament a proveïdors (PMP).

Cal recordar que el dèficit de la Comunitat Valenciana en 2019 va ascendir a l’1,9% del PIB, per la qual cosa la desviació respecte a l’objectiu de dèficit autoritzat (0,1% del PIB) ascendeix a l’1,8%, i aquesta desviació és la variable que millor explica l’increment de deute que experimentarà la Comunitat en 2020 al costat de l’objectiu de dèficit individual de 2020, pendent de ser aprovat.

A més, un 0,2% del PIB d’aquesta desviació del dèficit és conseqüència de l’IVA que, a causa de la no aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, no va poder ser desemborsat a les Comunitats autònomes. Per tant, eliminant l’efecte de l’IVA, la desviació real respecte a l’objectiu de dèficit és de l’1,6%.

Aquesta desviació respecte a l’objectiu de dèficit es deu principalment a l’objectiu regional de convergir la despesa per habitant de la Comunitat Valenciana amb la mitjana de despesa de la resta de Comunitats de Règim Comú. Encara que aquesta despesa encara ha sigut un 1% inferior a la mitjana de la despesa realitzada pel conjunt de les autonomies, cal destacar que en 2016 la despesa per habitant era un 5% inferior a la mitjana, per la qual cosa el govern del *Botànic ha realitzat un important esforç per a aconseguir que els valencians i les valencianes disposen de serveis públics de qualitat i en igualtat de condicions que en altres territoris.

A més, aquesta despesa ha tingut una clara orientació social, sent més intensiva la convergència en les polítiques vinculades a la sanitat, l’educació i la protecció social.

No obstant això, des del punt de vista dels ingressos, la Comunitat Valenciana continua rebent de l’Estat uns ingressos per habitant un 12% inferiors a la mitjana de les autonomies de Règim Comú. Això es tradueix en un infrafinançament en l’exercici 2019 de més de 1.400 milions d’euros. D’aquesta manera, la correcció de l’infrafinançament valencià que s’està reclamant de manera reiterada provocaria que el dèficit de 2019 se situara en el mateix nivell que en el conjunt de les comunitats autònomes.

El 25,4% de l’increment deriva de l’etapa anterior

Una vegada comptabilitzats les dades de deute corresponents al primer semestre de 2020 i comparats amb els corresponents a juny de 2015 es comprova que durant el període de govern del Consell del Botànic el deute de la Comunitat Valenciana ha crescut en 10.185 milions d’euros.

No obstant això, cal destacar que d’aquesta quantitat, el 25,4% (2.589 milions d’euros) correspon a dèficit de l’etapa anterior o deriva de decisions adoptades per l’anterior govern.

Entre aquestes actuacions de l’etapa anterior que han comportat un increment del deute en l’etapa del Govern del Botànic cal destacar els 1.468 milions d’euros de deute que van arribar via préstecs del FLA dirigits a cobrir la desviació del dèficit de 2014 i exercicis anteriors.

A més, també deriven de decisions anteriors a juny de 2015 els 200 milions compromesos per a salvar la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana o els 107 milions de deute destinat a atendre el pagament d’obres que van ser realitzades entre 2005 i 2008 i que van ser finançades mitjançant el denominat mètode alemany. És imputable també a decisions de l’anterior govern la meitat de la desviació del dèficit de tot el 2015, any en què es va produir el canvi de legislatura.

El fons Covid esmorteirà el dèficit de 2020

Els efectes de la pandèmia en el segon semestre de l’any poden provocar un increment de la despesa sociosanitària i educativa, a més d’una caiguda dels ingressos propis, encara que no obstant això, els fons addicionals no reembossables de 16.000 milions habilitats pel Govern central per al conjunt de les comunitats autònomes, que en el cas de la Comunitat Valenciana seran d’uns 1.400 milions, esmorteiran l’efecte de les conseqüències de la pandèmia en el dèficit de 2020.

Cal recordar que dels 1.400 milions que la Comunitat Valenciana rebrà del Fons Covid, s’han ingressat ja 444,8 al juliol, corresponents al primer tram de despesa sanitària, i 14,2 al setembre, per a sufragar l’augment de la despesa educativa.

Et Pot Interessar