Mentre l’agricultor tradicional envelleix i els terrenys es fragmenten cada vegada més, el camp valencià està rebent inversions de grans capitals que veuen en el sector una inversió segura i d’alta rendibilitat, en alguns casos per damunt del 10%.
Però l’entrada del capital de risc en els últims anys s’ha donat sobretot mitjançant operacions de fusió i adquisició d’empreses del sector agroalimentari.
A la Safor el fenomen ja s’ha posat en marxa, empreses com Fruxeresa Natural Fruit, Bollo, Guillem Export, i Tono ja han sigut comprades pels fons d’inversions.
UNA RENDIBILITAT PER DAMUNT DEL 10%
L’agricultura ha deixat de ser un sector tradicional, ha madurat i ha aconseguit aquest punt crític perquè els inversors institucionals (fons d’inversió) entren en el camp, els atrau el fet que es tracta d’un actiu «estable» i «simple», necessari per a cobrir una necessitat bàsica com és l’alimentació, i consideren l’agricultura com «un sector refugie» que s’ha mostrat resistent als cicles econòmics i als períodes inflacionaris.
I en la seua posició de domini de la distribució, les permet pressionar als productors que en la majoria de les ocasions no cobreixen les despeses de produir la taronja.
