El Tio de la Porra 150 anys d’història

– Emotiu homenatge als 150 anys del Tio de la Porra

– Des d’aquest matí i fins a la finalització de la Fira la Casa de la Marquesa acull l’exposició organitzada des dels departaments de Cultura i Polítiques Festives i comissariada per l’escriptor Josep E. Gonga, amb la col·laboració de l’historiador Suso Monrabal.

– A la mostra també hi ha col·laborat cedint material el Museu Valencià d’Etnologia, l’Arxiu Municipal de Gandia, així com persones que, de forma altruista, han fet les seues aportacions particulars.

Si a Gandia hi ha un personatge capaç d’aglutinar a grans i menuts, a veïnat i visitants… aquest és, sens dubte, el benvolgut Tio de la Porra, tot un símbol i un referent de la ciutat de Gandia, declarat Bé de Rellevància Local l’any 2012 a petició de l’Ajuntament de Gandia. Aquest personatge singular celebra 150 anys i la ciutat de Gandia vol homenatjar com es mereix aquesta efemèride amb l’exposició “El Tio de la Porra”, que ha obert les portes  fins que finalitze la Fira i Festes, de l’1 al 4 d’octubre.

A l’acte d’apertura a la Casa de la Marquesa hi ha assistit l’alcalde de la ciutat, José Manuel Prieto, acompanyat del regidor de Cultura, Nahuel González, l’assessor de Polítiques Festives, Joan Muñoz, el comissari de la mostra, Josep E. Gonga, a més de membres de la corporació municipal, les Falleres Majors de Gandia o la Padrina de la Setmana Santa, entre altres. “Una efemèride que arriba en un moment en què ens fa falta, més que mai, que el Tio de la Porra ens arranque un somriure, ens torne l’esperança, ens ajude a recuperar el pols de la ciutat que hem sigut abans de la pandèmia… El Tio de la Porra sap impregnar d’aquest sentiment tan únic i especial als que som i vivim a Gandia, i era de justícia commemorar els 150 anys des que coneixem de la seua existència als carrers de la nostra ciutat”, ha expressat l’alcalde.

Jose Manuel Prieto ha agraït al Museu Valencià d’Etnologia i a l’Arxiu Municipal de Gandia per cedir bona part del material que s’exposa en aquesta mostra, així com a les persones que, de forma altruista, han fet les seues aportacions particulars. “Així mateix, vull felicitar al comissari de l’exposició, Josep Gonga, pel seu magnífic treball, i a Suso Monrabal, que ha fet la recerca de tot el material gràfic que s’hi exhibeix”.

Per al regidor de Cultura la mostra inaugura una època de recuperació cultural i festiva. “En aquest sentit, el Tio de la Porra és un símbol d’il·lusió, de la fi de la foscor i que, a partir d’ara, les administracions públiques, de la mà de la societat, anem a treballar per a reviure un sector tan castigat i així tornar a la ciutadania la felicitat que atorga la cultura”. González no ha amagat el sentiment que produeix recordar un personatge “que ens ha acompanyat des de menuts i que, per tant, ens emocionarà i ens recordarà per què el Tio de la Porra és un emblema i forma part de la memòria viva de Gandia”.

Del “Figurón” al nostre Tio de la Porra

L’evolució de la figura del Tio de la Porra va aparellada als canvis que ha anat experimentant Gandia al llarg d’aquest segle i mig d’història, tal com queda reflectit en l’exposició. Del “Figurón” tocant el tambor juntament el “Capellà de les Roques” i “l’Ajuntament de Farsa” de l’any 1871, hem arribat a l’actual Tio de la Porra comandat pel president de la Federació de Falles, que dirigeix una de les nombroses bandes que desfilen pels centres educatius de la ciutat per convidar als xiquets i xiquetes a la festa. Pel camí queden comparses de llauradors i llauradores, carros portant a gremis de diferents oficis, o desfilades amb figurants vestits de cavallers del temps de Jaume I o de Sant Francesc de Borja.

I en tot este temps, la capacitat que ha tingut el Tio de la Porra d’involucrar a la ciutadania de Gandia al voltant de la seua figura ha estat innegable. Fallers i falleres, germandats de la Setmana Santa, els preuniversitaris de les Escoles Pies, els estudiants, i un fet no menys destacat: la incorporació de la dona a les comparses de forma massiva, un fet impensable fa 40 anys i que en l’actualitat ningú discuteix.

És un signe més de l’evolució que han experimentat, de forma paral·lela, la societat i el Tio de la Porra que, com bé apunta Josep Gonga, perviu en el temps i en la memòria ciutadana, probablement perquè la seua figura està vinculada a un fet emocional, a una vivència col·lectiva, la de traure als xiquets i xiquetes de l’escola per a anar a la fira, per a eixir de la rutina, de la quotidianitat, per a aturar el temps uns dies i viure la festa. I no hi ha millor mostra de recuperació i de normalitat, de resistència, que obrir de nou les aules als tambors i les bandes del Tio de la Porra.

Un cas únic

L’escriptor Josep E. Gonga ha valorat el fet que el Tio de la Porra siga de les poques tradicions festives valencianes que s’ha mantingut en el temps, en aquest cas, de forma ininterrompuda durant 150 anys. “No pensem que igual a com ara el coneguem, evidentment evolucionant i adaptant-se als temps, però és un cas únic en el camp de les nostres tradicions”.

Finalment, la colla de Dolçainers i Tabaleters de la Safor ha interpretat la coneguda peça “El Tio de la Porra”, de l’any 2002, del compositor José Barberà.

Et Pot Interessar