– El CF Gandia va ascendir a Tercera RFEF gràcies a un gol en la pròrroga de Pere Marco, un futbolista de l’equip juvenil del club, que queda ja per a la història del club de La Safor.
– Pere ha destacat amb més de 30 gols aquesta campanya en la pedrera del club, però el que ha aconseguit aquesta nit en el minut 103 de partit no ho oblidarà mai. Ni ell ni els aficionats blanquiblaus.
– L’equip d’Adrián Ferrandis es va imposar per un gol a zero al CD Buñol en una final vibrant, intensa, en la qual tots dos conjunts van donar un gran espectacle.
– Les aficions de tots dos equips van omplir les graderies del Municipal de Quart de Poblet i van oferir un colorit digne d’una gran final.
El CF Gandia aconsegueix així l’ascens huit anys després d’una temporada brillant mentre que el CD Buñol es queda a les portes per tercera temporada consecutiva.
El CF Gandia per trajectòria en aquesta temporada, primer del seu grup, i el CD Buñol per insistència a ser ací a dalt, de nou present en una altra final de play-off. Els dos se sentien mereixedors de l’ascens i sentien que tenien una cosa molt important que guanyar.
El CD Buñol va intentar afermar un bloc baix ajudat per l’experiència de les seues centrals, baluards tots dos a l’hora de defensar l’àrea de centres enemics, i del seu experimentadíssim porter Paco, jugador amb cicatrius fins i tot en els cordons de les botes de tots els partits que ha jugat en la seua carrera.
El CF Gandia, per part seua, va aparentar voler més la pilota a l’inici. Buscava les seues opcions que, com sol ocórrer quan la pissarra d’Adrián Ferrandis s’aplica, hi ha moltes possibilitats que vengen a pilota parada.
El conjunt de La Safor va rebre els ànims de la seua afició per a alçar-los en moments difícils del partit, on el Buñol portava les manetes del partit, i va tornar al partit en el minut 35 gràcies a una gran oportunitat de Mauro Melo que va detindre Paco amb una gran mà.
Tot a una carta
El partit es va obrir després del descans. Era l’última oportunitat per a ascendir després d’una exigent temporada. Tots dos equips tenien el deure amb els seus aficionats de llançar-se per la victòria.
El CD Buñol va ser el primer a mossegar. Tres minuts després de la represa, una altra vegada Jonás va tornar a guanyar línia de fons per a servir un caramel a un company. Seguí ho va recollir, va colpejar però la defensa del Gandia ho va traure sota pals. Gran oportunitat.
Salva va tindre la rèplica per als blanquiblaus, però el xut li va eixir massa alt. Per a llavors ja era definitiu: els dos equips es van soltar la cabellera. Bona notícia perquè tots dos tenien futbol.
El dolent per al Gandia va ser que Jonás va deixar de ser l’única gran amenaça per a ells en aquest partit d’anada i volta. Nico Reyes va començar a amenaçar també l’altra banda, la dreta. Els seus centres i internades es van convertir mal de cap.
I el bo per al Gandia és que estava molt ficat en el partit. Això li va permetre traure de pressa mentre la majoria protestava una decisió d’àrbitre i situar a Síscar en un mà a mà amb Paco. Al pal i fora.
A Descalç i Ferrandis els va tocar moure fitxa des de les banquetes, potser amb un ull posat ja en una possible pròrroga. Albert i Pastor van saltar al camp pel Buñol i Álvaro el va fer pel Gandia.
En el descompte, més tensió encara quan Pastor va traure sota pals un xut d’Álvaro després d’un rebutge que li haguera donat l’ascens al CF Gandia. Tremend.
En la pròrroga la cosa també va ser sobre el físic, no sols ja sobre el joc. Tots dos es van haver de mesurar amb aquest factor i ací semblava estar més sencer el CD Buñol.
Ferrandis va reaccionar i va demanar un triple canvi. Va retirar a Ayoze, Maik i Síscar per a donar entrada a Brines, Gorxa i Pere Marco.
Un gol per a la història
La decisió del tècnic de Catarroja no sols va ser un torniquet eficaç, sinó que va esdevindre en decisiva.
Qui anava a dir que el protagonista principal seria Pere Marco, un xaval del juvenil del club que va aparéixer amb el dorsal 30,. Pere va viure un moment que mai oblidarà i que a més quedarà per a la història del club de La Safor.
El xaval es va alçar com si tinguera propulsors en la sola de les botes i va cabotejar marcant els temps com feien els grans davanters de sempre. Gol i bogeria entre els aficionats del CF Gandia que se sabien guanyadors a l’ascens.
