-Article d’opinió de Ferran Segui Sanmateu
– El bescantat deute públic. Sí o no?
Parlar de deute públic hui en dia és parlar per a un gran sector econòmic i social de mala praxi en la gestió dels recursos públics. “Cal gestionar com gestionen les famílies”, qui no ha escoltat o llegit aquesta afirmació, sincerament crec que totes i tots.
Però que hi ha, realment, darrere d’aquesta afirmació. Pensem i fem cas del que fan empreses i ciutadans.
Una empresa o un ciutadà o ciutadana per a invertit o comprar una casa en la gran majoria de casos ha de recórrer a endeutar-se, poques famílies o empreses tenen la suficient capacitat econòmica de fer front a una inversió o la compra d’actius immobiliaris o de qualsevol índole.
Per tant les famílies s’endeuten en la seua gran majoria segons la seua capacitat d’ingressos, per tal en allò que poden tornar d’una forma responsable, totes i tots també sabem que hi ha excepcions a les regles i la responsabilitat familiar de vegades és inassolible.
Hui en dia estem patint una crisi econòmica derivada d’una greu crisi sanitària. Com responen els actors?
Ciutadania
En primer lloc augmenta l’estalvi de les famílies, tindre recursos per si la situació econòmica es complica i fer front a les necessitats bàsiques.
Empreses
La xicoteta i mitjana empresa frena les seues inversions a curt termini, les grans observen perquè s’obri expectatives de compra a bons preus i augmentar la seua quota de mercat, aquestes són les mínimes. En les grans crisi per alguns s’obri un món de possibilitats, per això el veto a determinades operacions per part de l’Estat d’empreses considerades estratègiques.
Parlar per tant de deute de per si no és roí, inclòs és positiu, les Administracions per tant han de tindre deute zero?, depén, és sinònim el deute zero de bona gestió? Depén, és roí endeutar-se, depén.
A hores d’ara s’ha suspés la regla de la despesa, per tant les administracions poden endeutar-se, fins on? Com les famílies i les empreses, en terminis raonables per fer front a aquest deute, és bo en aquests moments que les administracions tiren de deute, no sols és bo sinó que a més a més és estratègic, no només perquè la resta d’actors han frenat la seua despesa sinó que a més a més estimula i millora serveis i infraestructures bàsiques i estratègiques.
En una perspectiva de creixement econòmic i d’activació dels mercats és quan la inversió i la reducció del deute públic ha d’anar minvant per tal d’equilibrar els comptes macroeconòmics.
Per tant, deute no és sinònim de mala praxi de per si, sinó com a motor econòmic i de reactivació dels mercats interns i internacionals, així va passar a la segona guerra mundial en una Europa destrossada i als EUA, bressol del neoliberalisme salvatge que ha imperat en els darrers 30 anys.
