El diagnòstic territorial de la Safor alerta del declivi de l’agricultura, la pesca i el comerç tradicional

L’estancament de la inversió de capital extern, l’alta competència de les destinacions turístiques, el declivi en el sector agrícola i de la pesca amb problemes de relleu generacional, la tendència cada vegada més pronunciada d’abandó de cultius amb pèrdua del patrimoni rural i cultural, i la pressió de les grans superfícies i centres comercials sobre el comerç de proximitat de municipis pròxims a l’àrea d’influència de Gandia que desarticulen i substitueixen l’oferta del comerç local de la capital i alguns municipis de l’àrea d’influència, són algunes de les amenaces per a l’economia saforenca que descriu el Diagòstic Territorial de la Safor,  que ha estat elaborant durant 2017 per encomanda de l’Acord Territorial (del qual formen part sindicats, institucions i associacions empresarials) un equip de treball del Campus Gandia de la Universitat Politècnica de València.

Altres de les amenaces descrites són la falta d’innovació i competitivitat del sector agrari, turístic i comercial de la comarca, els desafiaments i reptes de la digitalització en tots els aspectes de les nostres vides, i especialment, en el món laboral, l’oferta poc diversificada i dependent del producte sol i platja, i l’elevada competència de destinacions turístiques i l’actual context internacional presenta reptes i desafiaments que requeriran la necessitat d’innovació i competitivitat del sector turístic comarcal.

De tot això, alerta l’informe, han sorgit noves borses d’exclusió social i agreujament en determinats col·lectius , amenaces que afecte especialment en dones i aturats de llarga durada.
En la capital comarcal per exemple, la xifra d’atesos de població local no ha parat d’incrementar-se fins a pràcticament equiparar-se a la dels estrangers, de manera que el 48% dels atesos en 2016 per entitats humanitàries a Gandia eren espanyols, i la resta persones estrangeres.
Hi ha també riscos de polarització social i urbana en determinats barris de les localitats de major grandària poblacional de la comarca, Gandia, Tavernes de la Vallgdigna i Oliva, i una tendència a un major envelliment i pèrdua progressiva de població. lL’índex d’envelliment és elevat. A La Safor, hi ha 22 municipis (74% del total)
que presenten un índex d’envelliment en general bastant per sobre de la mitjana provincial xifrada en
110,5%. L’índex d’envelliment comarcal es xifra en el 114%. Hi ha municipis que romanen amb un índex d’envelliment major al 200%, per exemple: Ador, Almiserà, Barx, Llocnou de Sant Jeroni, Palma de Gandia
o Potries.
Això porta a una altra amenaça, la de superar la bretxa digital. La banda ampla, no arriba a tots els municipis de l’àrea.

Solucions

Com a solucions l’informe recomana parar atenció a la riquesa cultural, paisatgística i patrimonial de la comarca com a potencial motor d’atractiu turístic i també econòmic, així com el desenvolupament de projectes mediambientals de connexió de les localitats de la comarca per mitjà de corredors (i sendes) com a element de connexió turisme i esport, i dels municipis amb el seu entorn natural. En aquesta línia, apunta que el desenvolupament de projectes com el de l’“Anella Verda” de Gandia, són una oportunitat a
seguir.
El diagnòstic recomana la regeneració d’espais urbans i zones degradades amb el desenvolupament de projectes de dinamització urbanocomerciales com a oportunitat per a incrementar l’atractiu de les localitats, la rehabilitació d’edificis en desús per al seu ús cultural, social i turístic, la rehabilitació d’habitatges com un camp de futur per a la construcció, així com el desenvolupament d’habitatges sostenibles.
D’altra banda, identifica com una oportunitat la posada en valor i major integració de recursos
naturals i patrimonials en l’oferta turística, larticulació de productes en la comarca entre el litoral i l’interior, i la connexió de l’entorn natural amb el mig urbà a través de corredors ciclistes i per als vianants.

Pel que fa al transport, el vehicle privat encara guanya la partida, i per eixe motiu recomana el desenvolupament i millora d’infraestructures de mobilitat urbana sostenible, e foment d’alternatives sostenibles als usos agraris (la lluita biològica enfront dels pesticides), fomentar i potenciar la creació d’infraestructures per a l’ús d’energies renovables, potenciar l’economia verda (vehicles públics elèctrics, etc.), i la millora de l’eficiència energètica mitjançant la rehabilitació energètica d’edificis tant públics com a privats.
Pel que fa a la formació, recomana apostar per més espais com Urbalab i dotar de més recursos a aquest, com a centre de formació en les eines necessàries per a adaptar-se als requeriments laborals de la nova economia, en un context laboral caracteritzat per la transformació tecnològica i digital. També promoure la comarca, i la seua capital com a ciutat universitària, promovent a nivell social el marc universitari existent i el seu potencial cultural.
D’altra banda, en un territori plagat de pimes, aconsella fomentar els programes intergeneracionals i les labors de voluntariat social, generar cadenes de valor, de format i contingut plural, a escala territorial comarcal i supramunicipal (Comarques Centrals Valencianes, CCV), crear clústers, districtes industrials o altres fórmules de col·laboració de xarxes empresarials que inserisquen la ciència i tecnologia en el sistema productiu, la creació d’un clúster turístic.
En l’àmbit agrícola, l’informe parla de la possible creació d’una entitat gestora agrícola d’àmbit comarcal amb una direcció professionalitzada i que compte amb la participació activa de propietaris, pagesos i de l’administració, per a posar en valor de productes autòctons i de proximitat (agricultura de proximitat).
D’altra banda, recomana el desenvolupament d’estratègies específiques per a l’atracció d’inversions externes compatible amb la imatge de la comarca en tot el relatiu a turisme i la seua diversificació en camps com el turisme esportiu, excursionista, gastronòmic, mediambiental i de tercera edat, i el desenvolupament d’una economia lligada al mar i el sector pesquer, com ara l’profitament de les infraestructures existents per al desenvolupament del clúster creatiu i cultural en la zona portuària del Grau de Gandia.
La recuperació dels centres històrics i el manteniment d’ un comerç bàsic de proximitat, i millorar la competitivitat del xicotet comerç amb la introducció de les noves tecnologies.

Superar localismes

Entre les principals advertències figura una relativa al localisme. El terme municipal, diu l’informe, no pot ser l’escala sobre la qual es definisquen les polítiques i on es gestions els recursos, doncs la dinàmiques socioeconòmiques i espacials traspassen aquests límits i són comarcals. Per tant, seria desitjable la cessió de competències municipals a organismes funcionals de caràcter comarcal (per  exemple, la Mancomunitat amb la ciutat de Gandia integrada), per a la gestió d’aquelles competències municipals que tenen una clara repercussió comarcal.

Et Pot Interessar