– Aquest esdeveniment serà l’acte de cloenda de l’Any Jubilar
L’origen de les formacions d’instruments de vent tenen diferents fonts que creen i desenvolupen diverses corrents en aquest tipus de conjunts. Un d’aquests torrents artístics s’inicia en Europa Central, cap a la segona meitat del segle XVIII, amb unes agrupacions anomenades harmoniemusik (literalment, música per a grups d’instruments de vent).
Autors d’aquest període històric com Haydn, Mozart, Beethoven, Krommer o el valencià Martín i Soler són exemples d’alguns dels compositors més importants que van escriure obres per a aquestes formacions, dilatant-se aquest fenomen al segle XIX i part del XX. Però no sols les obres originals són part del seu repertori, sinó que a més a més, podem trobar una important quantitat de transcripcions d’obres de grans músics de l’època, escrites expressament per a aquestes hamoniemusik.
Eclèctic Carnaval
1a Part
Carnevale
D. Gallo (1730 – c. 1768) C. Monza (1735-1801) i G. B. Pergolesi (1710-1736)
Arr. Thomas Stone
I. Gallo: Trio Sonata
II. Pergolesi: Aria “Mentre l’erbetta pasce l’agnella“
III. Gallo: Trio Sonata
IV. Monza: Gavotte e Gigue
V. Pergolesi: Aria “Pupillette fiammentte d’amore”
VI. Gallo: Trio Sonata
2a Part
Serenata Op. 7 (1881)
Richard STRAUSS (1864-1949)
Die Zauberflöte (obertura, 1791)
W. A. Mozart (1756-1791)
Arr. Rafa García Vidal
Il Barbiere di Siviglia (simfonia, 1816)
Gioachino Rossini (1792-1868)
Arr. Roman Garcia Montaner
Director: Rafa García Vidal
