El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha denunciat la manca de suports per part del Govern central cap a la indústria de l’edició en valencià, entesa com a part del patrimoni cultural de l’Estat i d’un multilingüisme que cal protegir i fomentar.
Així el Govern, en una resposta parlamentària al senador territorial valencià, assenyala que “en els últims quatre anys han estat subvencionats un total de 71 llibres editats en català i valencià, amb una ajuda total que ha ascendit a 234.942,29 euros”, el que és una mitjana de 58.000 euros a l’any. D’altra banda en 2017 la quantia que rebran les llibreries ubicades al País Valencià serà de 19.378 euros, que beneficiarà a quatre llibreries, d’un pressupost total de 120.000 euros per a tot l’Estat.
Per a Mulet “aquestes quantitats, si bé seran ben rebudes pel sector, són clarament insuficients i suposen una petita gota al costat de la promoció real de la llengua castellana, que està present en tots els àmbits de manera aclaparadora i de les necessitats existents. El Govern no fomenta, ni protegeix com hauria de fer-ho el multilingüisme del país, ni la seua riquesa literària a través de l’edició de llibres i revistes o el foment de la lectura, relegant a la resta de llengües oficials”.
La situació que dibuixen els informes oficials és d’un estancament clar en l’hàbit de la lectura i tot el que envolta el món del llibre: des dels punts de venda a l’ús de les biblioteques. El 39,4% dels espanyols no va obrir ni un llibre en 2015, segons el CIS. Les llibreries es van reduir fins 3.650 el 2013 (gairebé 700 menys que l’any anterior) i en una dècada han tancat el 25% dels punts de venda de premsa: dels 30.000 de 2006, el 2016 quedaven 22.300, segons la Federació de Gremis d’Editors (FGEE) i l’informe la lectura a Espanya 2017. En l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015 del Ministeri de Cultura, s’assenyalava que els que no havien llegit cap llibre en un any suposaven el 37,8% la població.
“Parlem de xifres vermelles inassumibles per a la nostra societat, que necessita de formació, consum cultural i informació, de manera que la constatació que aquestes tendències negatives persisteixen, davant la falta de polítiques culturals de primer ordre, és una molt mala notícia”, ha afegit Mulet.
