Comencen a Paterna els treballs d’exhumació d’un centenar d’afusellats pel franquisme, entre ells un exalcalde de Tavernes

Els treballs d’exhumació de la fossa 112 del cementeri municipal de Paterna han arrancat aquest dilluns amb l’esperança de trobar les restes d’un centenar d’afusellats pel franquisme. Es tracta de la vuitena exhumació que es realitza en aquest camposanto i la novena que es promou des de la Diputació de València.
Així ho ha explicat la diputada de Memòria Històrica de la corporació provincial, Rosa Pérez Garijo, qui ha explicat en aquest enclavament que l’exhumació de les fosses ha sigut una qüestió prioritària per a la seua delegació: “Ens sembla una vergonya que més de 42 anys després de mort el dictador encara estiguem iniciant l’exhumació de les restes dels afusellats republicans quan les famílies han estat durant molts anys esperant aquest moment, que desgraciadament molts ja no van a poder veure”.
Ha detallat que esperen trobar aproximadament uns 100 assassinats per la dictadura franquista, sobretot originaris de pobles de les comarques de la Ribera i de la Safor (Tavernes de la Valldigna o Carlet) i també de L’Horta (Alaquàs).
La presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez Sales, néta de Vicente Gómez Marí, l’alcalde de Tavernes de la VAlldigna, durant la Repúblicaha, ha valorat l’inici de l’exhumació i ha subratllat que els seus familiars “estan enterrats d’una manera indigna” i el que es pretén és recuperar els cossos i “portar-los on han d’estar, a les seues ciutats, als seus pobles, amb els seus familiars, d’on mai haurien d’haver eixit”.
Ha lamentat “l’espectacle dantesc que suposa veure les fosses que estan exhumant” perquè jauen en elles persones enterrades “com a vertaders animals”. “I no es mereixen açò, es mereixen una sepultura digna. I és per açò pel que estem lluitant, per donar-los una sepultura digna als nostres familiars”.
Gómez ha relatat el seu cas personal, ja que té allí al seu avi, Vicente Gómez Marí: “El van afusellar amb 45 anys. L’únic delicte que havia comès era ser el primer alcalde democràtic del seu poble, Tavernes de la Valldigna. Va ser alcalde durant tota la República i va ser president del Consell Gestor Municipal durant tota la guerra, motiu més que suficient perquè la repressió franquista el matara. El 9 de desembre juntament amb altres 49 represaliats més va ser afusellat ací en la paredassa d’Espanya”.
Segons ha afirmat, sempre havien tingut referència que estava en la fossa 112 i així ho apunten les dades d’historiadors, antropòlegs i arqueòlegs, malgrat no haver-hi un registre del cementeri. No obstant açò, ha sigut cauta: “No sabem quina sorpresa anem a endur-nos perquè acaben d’exhumar la fossa 94, se suposava que hi havia dues saques amb 67 represaliats i han eixit la meitat. Quan s’obri una fossa mai se sap el que ens anem a trobar, tenim l’esperança i no l’anem a perdre”.
Ha admès que l’acte d’aquest dilluns ha sigut “molt emotiu” i ha sentit “molta alegria perquè a peu de fossa hi havia encara filles i fills, hi havia néts, hi havia besnéts” i no sap si també potser rebesnéts. “La quarta generació, xiquets xicotets de dos anys, ha vingut també a la fossa, he sentit molta alegria per veure que estàvem tan acompanyats i les famílies tan unides”, ha indicat.
No obstant açò, ha assenyalat que ha sentit també “molta pena” perquè açò no hauria d’haver de viure-ho aquesta generació: “Els haguera correspost als nostres pares, a les seues esposes, que van morir amb eixa pena de no poder trobar als seus familiars. A ells els van afusellar, però la família va quedar atrapada en la fossa 112”.
“Sempre van estar atrapats en la fossa i després el que van patir, en el cas de la meua família, el meu avi tenia dos fills (14 i 7 anys), van tenir tuberculosi, econòmicament no podien sobreviure, la família els va ajudar. Penses en ells i dius què pena que no estiguen ací per a viure aquest moment”, ha agregat.

Et Pot Interessar