.
– Aquests cinc dies inicials representen una pèrdua neta que ja oscil·la, segons fonts sindicals, entre els 400 i els 600 euros en la pròxima nòmina de maig
LA SAFOR, 16 de maig de 2026
La vaga indefinida convocada per les principals organitzacions sindicals de l’ensenyament públic (STEPV, CCOO, UGT, CSIF, CGT, entre d’altres) compleix els seus primers cinc dies laborables de fites consecutives.
Després d’una intensa setmana de mobilitzacions, les aules del sistema públic reflectixen un escenari de conflicte encallat, mentre els docents assumixen un sever impacte financer personal per a exigir una transformació estructural de les condicions en què estudia l’alumnat.
La protesta, que va començar el passat dilluns 11 de maig, encara les seues jornades més crítiques. Tot i el desgast inherent a una vaga de caràcter indefinida en la recta final del curs escolar, la determinació col·lectiva als carrers i a les portes dels centres educatius es manté ferma.
Un alt preu individual per una millora col·lectiva
L’aspecte més invisible i, al mateix temps, el més contundent d’aquesta mobilització és el sacrifici econòmic que està realitzant el personal docent. En el sector públic, exercir el dret a vaga implica la pèrdua íntegra del salari base de cada dia no treballat, així com la detracció proporcional del descans setmanal (caps de setmana) i de les pagues extraordinàries.
Per a un professor de secundària o d’escola infantil, aquests cinc dies inicials representen una pèrdua neta que ja oscil·la, segons fonts sindicals, entre els 400 i els 600 euros en la pròxima nòmina de maig.
“Fer vaga indefinida no és un caprici ni unes vacances pagades, com de vegades s’intenta transmetre a l’opinió pública“, explica un docent a les portes d’un institut públic.
“Cada matí que decidim no fitxar, estem retallant el pressupost de les nostres pròpies famílies. Ho fem perquè l’abandonament de l’administració ens ha deixat sense cap altra alternativa”.
Les demandes: un pla de rescat integral per a l’escola pública
Davant d’aquells que intenten reduir el conflicte a una simple disputa laboral, el comité de vaga i les assemblees de treballadors insisteixen que les mobilitzacions persegueixen un benefici social que impactarà directament en la qualitat educativa de les futures generacions. Les reclamacions d’aquests primers cinc dies s’agrupen en quatre eixos fonamentals:
Reducció de ràtios d’alumnat: Exigeixen un menor nombre d’estudiants per aula per a garantir una atenció personalitzada i de qualitat, especialment en l’educació infantil i l’atenció a la diversitat.
Modernització i dignitat de les instal·lacions: Denúncia de barracons crònics, falta de climatització adequada davant les onades de calor de final de curs i un dèficit estructural de manteniment als centres.
Dotació de mitjans pedagògics i tecnològics: Increment pressupostari per a recursos didàctics i reducció dràstica de la burocràcia que asfixia el temps lectiu dels mestres.
Condicions per al professorat: Estabilitat de les plantilles interines i la recuperació del poder adquisitiu perdut en les últimes dècades, amb l’objectiu de retindre el talent docent en la xarxa pública.
Negociacions bloquejades a les portes del cap de setmana
Els carrers de les principals ciutats han sigut el reflex d’aquesta indignació. Al llarg de la setmana, concentracions massives davant les seus de la Conselleria d’Educació i els serveis territorials han visibilitzat un “alçament” de la comunitat educativa, recolzat també en diverses jornades per col·lectius d’estudiants que s’han sumat a les protestes.
El diàleg, de moment, avança amb comptagotes. Tot i els contactes mantinguts a mitjan setmana, les propostes de l’administració han sigut catalogades d'”insuficients” pels sindicats, perquè no han abordat, de manera pressupostària, la reversió de les retallades acumulades. Les parts s’han emplaçat a reprendre les meses de negociació el pròxim dilluns, amb l’ombra d’una segona setmana de vagues indefinides que amenaça d’alterar el calendari d’avaluacions finals si no s’arriba a un acord immediat.
