Catalunya dirimeix a les urnes si avala el 155 o el procés sobiranista

5,5 milions de catalans estan convocats aquest dijous a les urnes en unes eleccions catalanes que serviran sobretot per dirimir si els ciutadans avalen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ha intervingut l’autogovern català i rebutgen la independència, o si donen un nou impuls al procés sobiranista.

En lliça hi ha tres partits que aposten per desplegar, amb matisos, la República que es va declarar al Parlament català: JuntsxCat, ERC i la CUP; altres tres que rebutgen la independència i van donar llum verda al 155, Cs, PSC i PP, i un setè, els ‘comuns’ (CatECP), que es distancien tant del 155 com de la via unilateral dels independentistes.

Totes les enquestes pronostiquen un Parlament molt fragmentat amb cap partit que supere els 40 diputats -la cambra en té 135- i també apunten al fet que difícilment algun dels dos blocs aconseguirà la majoria absoluta que està en els 68 diputats o, si ho fa, serà per un marge molt estret.

Davant aquest escenari, el risc que es dibuixa és el d’un Parlament ingovernable que pot deixar com a àrbitre de la política catalana els ‘comuns’, un partit que, a més, ja ha avisat que no està disposat a abonar cap dels dos blocs, ni l’independentista ni el constitucionalista.

Els ‘comuns’ aposten per un pacte d’esquerres en el qual estiguen ERC i el PSC, però cap sondeig dona possibilitats de sumar a aquestes tres formacions i tant el partit d’Oriol Junqueras com el de Miquel Iceta s’han vetat per considerar antagònics els seus projectes polítics.

La campanya electoral ha tingut tots els ingredients per ser la més excepcional des de la restauració de la democràcia: les eleccions van ser convocades pel Govern central en aplicació del 155, i quatre candidats es troben a Brussel·les – Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsatí- i tres a la presó –Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez–.

La favorita segons els sondejos és ERC que en campanya s’ha reivindicat com el “vot útil” sobiranista per evitar un triomf de Cs i, encara que al principi evitava el tema, al final han deixat clar que si venç els comicis, el seu candidat a la Presidència és Junqueras i no Puigdemont.

Si ERC s’ha reivindicat com el vot útil del bloc sobiranista, Inés Arrimadas (Cs), ha fet alguna cosa semblant però per al bloc constitucionalista, assegurant que la seua candidatura és el vot guanyador per posar punt i final al procés sobiranista a Catalunya i obrir una nova etapa.

Des de Brussel·les, el cap de llista de JuntsxCat, Carles Puigdemont, ha reivindicat la transversalitat de la seua candidatura i, amb un discurs que ha evitat el xoc amb ERC, ha posat el focus en la necessitat de derrotar el “tripartit del 155” format per PP, Cs i PSC per ser restituït com a president.

La CUP, amb Carles Riera al capdavant, ha assegurat que ha sigut una campanya “fora del normal, extraordinària en termes pejoratius” amb candidats empresonats, ha confiat a donar la sorpresa i s’ha erigit com la garantia de la implementació d’una república catalana davant l’ambigüitat d’altres forces d’esquerra.

El candidat del PSC, Miquel Iceta, ha protagonitzat una campanya amb el convenciment que pot aspirar a la Presidència: ha defensat que és l’únic que pot conjuminar consensos per ser president i acabar amb l’independentisme alhora que evitar el “gir a la dreta” que suposaria una victòria de Cs.

El PP de Xavier García Albiol ha comptat amb l’ajuda del president del Govern central, Mariano Rajoy, i per evitar la pèrdua d’escons ha llançant dos alertes el seu votant tradicional: que es necessita un PP fort per un Govern de la Generalitat constitucionalista i que en algunes províncies es disputen els escons amb ERC i la CUP.

Domènech (CatECP) ha descartat investir Puigdemont i Arrimadas perquè vol superar la divisió en blocs de la societat catalana i aflorar un executiu de progrés amb una ERC que renuncie a la unilateralitat, un PSC que descarte pactes amb el PP i independents que arrepleguen la transversalitat de Catalunya.

Segons la llei catalana de la Presidència de la Generalitat, el Parlament té fins al 23 de gener per constituir-se, fins al 6 de febrer per celebrar el primer debat d’investidura i, si no aconsegueix triar un president, repetir-ho successivament amb el 7 d’abril de data límit; si no ho aconsegueixen, haurien de tornar-se a celebrar els comicis.

Altres dues incògnites es planegen després del 21 de desembre: si, en cas de victòria d’ERC, Junqueras podria ser candidat a la Presidència tot i trobar-se a la presó; i si Puigdemont i la resta de consellers destituïts tornaran de Brussel·les per exercir de diputats, davant el risc al qual s’exposen d’acabar també a la presó.

Et Pot Interessar