La Casa de la Cultura de Bellreguard ha estat l’escenari este divendres 29 de la presentació del llibre pòstum de Joan Pellicer, Diari de Sotaia, que l’etnobotànic bellreguardí va començar a preparar per a l’edició just abans de faltar. La sala s’ha posat de gom a gom per a conèixer Diari de Sotaia, una descripció del pas d’un any en la qual l’autor combina la reflexió amb magnífics detalls de paisatges, en particular dels tres pols on es desenvolupa i que dóna nom al llibre: Sotaia, l’antic nom del llogaret de Bellreguard que Pellicer usava per a designar l’emplaçament de sa casa. La publicació s’inclou en la col·lecció “Moment. Memorialística del Magnànim” de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigacióde la Diputació de València.
La presentació ha estat a càrrec del director de la col·lecció, Xavier Serra; l’autor del pròleg del llibre, Jorge Cruz, del Museu Valencià d’Etnologia i coordinador de l’exposició temporal que la institucióha dedicat a Pellicer; i l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, qui ha manifestat la satisfacció «per poder, de nou, homenatjar el nostre fill predilecte, Joan Pellicer, tan present a Bellreguard i la Safor, especialment quan admirem els nostres paisatges,la nostra flora i el nostre patrimoni».
Els Camins de Sotaia
En acabar la presentació, l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, ha donat a conèixer l’últim projecte de ruta que desenvolupa el departament de turisme i planificació municipal, amb els suport dels ajuntaments de Bellreguard i Rafelcofer, una ruta pedestre pel territori regat per les sèquies de Sotaia, que pren el nom del territori, i Miraramar, l’origen de les quals s’hi troba en el partidor medieval del Cano -o de Ferrús-, al terme municipal de Potries.
Els Camins de Sotaia és un passeig que combina les descripcions de l’evolució dels paisatges culturals de l’aigua i els retrats de les costums i tradicions de la seua gent en relació al seu medi. Un passeig per un mar de tarongers que projecta la successió de parcel·les irrigades per les innombrables séquies i files; la concatenació de fileres rectilínies que dibuixen unes estructures geomètriques i l’explosió de colors i olors de la flor del taronger i de les taronges. Un viatge que ens donarà a conéixer molts elements que cada dia veiem i no parem l’atenció,i que en el fons han estat i són essencials en les nostres societats.
Domínguez explica que «la ruta que hem presentat, a més de ser un homenatge a la figura de Joan Pellicer, suposa un magnífic exemple d’un projecte intermunicipal on posem en valor, de cara al turisme, aquells elements que ens unixen: la nostra gent, els nostres paisatges, els nostres arbres i plantes, el nostre patrimoni i la nostra història. Els nostres pobles han d’obrir-se al seu entorn i és una magnífica excusa que ens aplega i genera beneficis mutus».
