Este divendres 12 de maig a les 19:30 hores, Bellreguard presenta el fruit de les primeres Converses de Maig, el llibre País! País? País, i presenta les segones, Desfeta! Desfeta? Desfeta que analitzen la desfeta d’Almansa de la mà de Pau Viciano, Carme Pérez i Jesús Eduard Alonso. En acabant la presentació s’inaugurarà l’exposició Joan Fuster explicat per ell mateix, una mostra exclusiva per a Bellreguard en coordinació amb l’espai Joan Fuster de Sueca. L’assagista, de fet, va fer la seua última aparició pública a Bellreguard amb motiu de la inauguració d’una altra exposició, en aquell cas dedicada a Josep Pla. Com assenyala l’alcalde, Joan Marco, «Bellreguard vol contribuir a la lluita i reivindicació del nostre País amb este espai de reflexió i opinió sobre el territori, el model econòmic, la societat i l’economia valenciana».
Per això, dijous 18 demaig a les 19:45, el doctor en història per la Universitat de València, Pau Viciano, conferenciarà sobre “La Batalla d’Almansa: del fet històric al símbol nacional” presentat pel regidor de Cultura, Marcos Haro. I dijous següent, 25 de maig, a la mateixa hora, Carme Perez, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València i Jesús Alonso, director de l’arxiu Històric de Gandia, debatran moderats pel regidor de Participació, Àlex Ruiz, sobre “Un 25 d’abril a Almansa. 1707-2017” a la Casa de Cultura de Bellreguard.
Pel que fa al llibre País! País? País, coeditat amb Balandra,recopila les reflexions dels participants en les Converses de Maig que Bellreguard va convocar l’any passat i es va presentar el 29 d’abril a la Fira del Llibre de València amb el padrinatge del conseller d’Hisenda i Model Econòmica, Vicent Soler, un dels autors juntament amb Toni Mollà, Antonio Montiel, Gustau Muñoz, Mònica Oltra, Ximo Puig, Josep Sorribes i Tudi Torró, l’elenc coordinat per Néstor Novell a qui Joan Marco vol agrair la tasca i l’encert com a coordinadorde les primeres jornades.L’alcalde de Bellreguard recorda el paper que va jugar el poble amb els aplecs dels 80; en ser el primer municipi en demanar un Estatut valencià, de màxims; en aprovar el reglament d’ús preferencial del valencià a la corporació; o en esdevenir un referent cultural capaç de programar Al Tall, Maria del Mar Bonet, Raimon o Llach, a més dexarrades, debats o exposicions com ara Debats, propostes nacionals per a un poble. I constata que«alguna cosa va canviar amb l’arribada a la presidència de Ximo Puig i els partits que li donen suport a la Generalitat».
