L’antiga mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni.
La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les més importants que es conserven al País Valencià, i sens dubte la millor conservada i la que més elements originals conserva. Es va construir al segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs.
És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.
Va ser restaurada fa poc més d’una dècada.
