Després de huit anys en el discret lloc de diputat i portaveu adjunt del grup del PSPV a les Corts Valencianes, l’exregidor socialista de Gandia Alfred Boix (al centre de la imatge entre Ana Barceló i Manolo Mata) torna a ocupar un lloc a la candidatura autonòmica per la província de València en un lloc també discret, el seté, però no tan discret com per a que en principi perille la reelecció d’un dels pocs supervivents de l’anomenat Clan de Gandia. El seu mentor i exalcalde, José Manuel Orengo, ha optat per dedicar-se professionalment als negocis naviliers després de que la seua permanència en llocs de representació pública resultara insostenible per al secretari general del PSPV, Ximo Puig.
L’aportació de Boix a la tasca palamentària ha estat ben pobra, tret d’ocupar el lloc sobreremunerat de dirigir alguna comissió parlamentària, però la seua comesa real és orgànica, fa i desfà per les agrupacions a les ordres de Puig i el president el gratifica amb el sou públic. De fet, algunes de les seues biografies més populars destacaven en gener de 2013 que en eixa data era un dels 7 diputats de les Corts que mai no havia intervingut a cap debat i tampoc no havia intervingut en cap de les comissions de les que era membre.
Boix no coneix ofici fora de la política. Fins i tot de ben jove va tindre la sort de compaginar els estudis de Graduat Social amb les retribucions que rebia com a regidor de l’Ajuntament de Gandia. D’aleshores ençà, el representant del PSPV saforenc a les Corts ha passat pel Congrés dels Diputats, per la Diputació i per les Corts, va contribuir fidelment a la caiguda de Jorge Alarte i es va situar al capdavant de la gestora provisional que s’havia d’encarregar de preparar la victòria de Ximo Puig al Congrés Nacional del PSPV de 2012.
Ara Boix repetirà en un lloc aparentment d’eixida a la candidatura autonòmica que encapçala Manolo Mata, amb el silenci condescendent dels socialistes de la Safor. Lluny de reivindicar una alternança, dirigents locals com el portaveu del PSPV a Tavernes de la Valldigna, Víctor Borràs, encara ix en públic expressant orgull per haver estat situat en el “número 12” a la llista al Congrés per València. Tota una deferència que segurament Alfred Boix haguera rebutjat.
