16.7 C
Gandia
Dijous, 23 maig, 2024

Àlex Ruiz impulsa la recuperació del Patrimoni Històric de Bellreguard

– “Si heu passat o passeu pel carrer Sant Roc, possiblement us ha cridat l’atenció una línia de llambordes que travessen i delimiten la plaça Major i el carrer Església” publicat a les xarxes socials per Àlex Ruiz, regidor de l’ajuntament de Bellreguard i candidat a l’alcaldia  per Compromís

Aquesta actuació que s’ha dut a terme des de la regidoria de Patrimoni per marcar la trama urbana històrica de la zona tal com era fins a l’enderrocament de l’antiga església del segle XVIII en esclatar la Guerra Civil.

És important conéixer la història perquè ajuda a entendre qui som, i Bellreguard no sempre ha sigut com és ara i, com tota comunitat humana, ha anat canviant i adaptant-se a les noves realitats, si bé la plaça Major sempre hi ha estat el cor de tot allò que ha esdevingut.

En aquesta línia s’alçaven 3 cases del carrer Sant Roc que hi continuava fins a tocar l’antiga església. En els anys 40, foren adquirides i enderrocades per construir l’actual església del poble i executar el “Plan de alineaciones generales y de ensanche” de Bellreguard, aprovat per l’Ajuntament el 10 de setembre de 1930.

Però un millor coneixement d’aquesta situació són vàlides les dades investigades per José Torres per al llibre “La religiositat d’un poble. Història de la Confraria del Silenci, Pas de la Soledat de Bellreguard” (Edicions 96, 2015):

“L’obra de la nova església implicava un canvi important en els carrers del poble. L’entramat urbà de l’entorn de l’església estava a punt de canviar. Per aquest motiu, Sellés va fer gestions per aconseguir el solar per a la nova església en el que entraven segons els plànols la casa del carrer Sant Roc número 5, propietat de Ferran Chulià, membre de la Junta Local [pro templo de Bellreguard] i regidor de l’Ajuntament, i la de Vicenta Pellicer Planes. També hi havia un terreny situat darrere de l’antiga església propietat de Dionís Borràs, que per cedir-lo va quedar exempt de pagar l’u per cent del preu de la collita. Les millores urbanes del carrer Sant Roc seguien el Pla d’Eixamplament i Alineació Interior aprovat per l’Ajuntament el 10 de setembre del 1930. En el transcurs de la reunió municipal, Ferran Chulià Pellicer la va abandonar per deixar llibertat d’elecció a la resta de membres. Així, decidiren que l’aparellador municipal valorara els terrenys a edificar per què després la Comissió d’Hisenda analitzarà les quantitats a abonar. Després de la cessió feta per Dionís Borràs, el total de solar aconseguit era de 651 m² entre les expropiacions i el terreny ja existent de la vella església.”

[…]

“La Junta acordà avisar al propietari de la casa que s’havia d’enderrocar per convertir-la a solar de la nova església i tractar d’acordar un preu. En cas de no aconseguir un tracte, s’esperava nomenar perits per les dos parts per valorar la casa. A principis de gener del 1943 la Junta va tractar el tema de l’adquisició de les dos cases contigües al solar de l’antiga església i, després d’exposar les diferents opinions, s’acordà adquirir-les per 32.500 pessetes cadascuna, quantitat que els propietaris acceptaren.”

Articles relacionats