En la seua reunió de la setmana passada, la primera de la XII Legislatura, l’òrgan rector de la Cambra baixa va acordar obrir un termini, fins a les 20.00 hores d’este dimarts, per a sol·licitar la formació de grups parlamentaris, peticions sobre les quals la Mesa resoldrà este dimecres.
Es dóna per fet que en aquella reunió la nova Mesa acceptarà la creació dels grups que hagen sumat almenys 15 diputats en les eleccions, condicions que complixen el PP, el PSOE, Units Podem-En Comú Podem i Ciutadans.
Cas diferent és el de CDC, ja que en els comicis de juny, encara que va aconseguir huit diputats, no va aconseguir el 15% dels vots en les quatre províncies catalanes (va quedar per baix a Barcelona i Tarragona), i ni tan sols va aconseguir el percentatge en el conjunt de Catalunya (es va quedar en el 14%), que havia estat l’argument que van esgrimir PP i el PSOE en la Mesa del Congrés per a permetre’ls formar grup al gener.
En tot cas, malgrat la predisposició de ‘populars’ i socialistes, els independentistes catalans apel·len a precedents d’anteriors legislatures i recorden que el Tribunal Constitucional ja va dictaminar que la Mesa del Congrés, com a òrgan rector de la Cambra, té marge per a interpretar el Reglament quant a l’organització de la Cambra baixa.
La seua abstenció en l’elecció de la ‘popular’ Ana Pastor com a presidenta del Congrés i el suport puntual d’alguns diputats de CDC als candidats del PP i de Ciutadans per a les Vicepresidències en este òrgan s’ha interpretat com un ‘gest’ per a afavorir eixa interpretació flexible.
La seua confluència ‘germana’ de Catalunya, En Comú Podem, també es va registrar com a grup, però davant el previsible rebuig del PP, el PSOE i Ciutadans, ha optat per unir-se de partida a Units Podem baix el nom de Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem.
Davant d’este escenari, els diputats de les dues confluències tindran dos dies, fins al divendres, per a recórrer la decisió de la Mesa del Congrés, argumentant les raons que els ha impulsat a voler tindre grup, temps en el qual també hauran de decidir si es van al Mixt o s’adscriuen a algun dels grups existents. Es tracta de permetre a les confluències el camí de tornada a Units Podem sense perdre els drets dels quals gaudixen els grups parlamentaris.
Tindre grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmiques i de mitjans. Qui ho constituïx té garantida la seua representació en totes les comissions parlamentàries, en la Diputació Permanent i veu pròpia en la Junta de Portaveus i capacitat per a intervindre en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d’intervenció i seients en les comissions.
En el plànol econòmic, per exemple, durant l’anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre en el Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó.
