La comissió d’Urbanisme de les Corts ha debatut hui les esmenes a la modificació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP), amb la que el Consell pretén avançar cap a un nou model territorial “sostenible” i potenciar la “regeneració”.
El propòsit, segons el secretari autonòmic d’Ordenació del Territori, és “establir un règim que afavorisca les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana per a facilitar les intervencions en el sòl urbanitzat destinades a millorar la qualitat d’aquests àmbits que puguen estar obsolets, infradotats i deteriorats o àmbits en què es donen situacions de vulnerabilitat”.
Un segon objectiu de la Llei, segons Ferrando, és reforçar la funció i el control públic sobre els processos d’ocupació del territori. Aquest objectiu es concreta en l’eliminació de les actuacions territorials estratègiques i la regulació dels projectes d’inversió estratègica sostenible, en els quals la participació de les institucions públiques serà més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d’aquesta figura es tradueix en requisits de gestió i d’utilització adequada dels instruments urbanístics. Així mateix, en una altra classe d’actuacions urbanístiques, s’afavoreix la gestió directa dels programes d’actuació, no sols donant preferència a aquest tipus de gestió enfront d’altres, sinó removent barreres existents per a poder actuar d’aquesta manera. En aquest sentit, la modificació de la llei garantirà el control públic dels creixements urbanístics, amb el foment del desenvolupament en les àrees ja urbanitzades i evitant que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves peces del territori com a sòl urbanitzable.
En tercer lloc la Llei té per objecte donar solució a situacions existents en el territori com a conseqüència d’actuacions realitzades al llarg del temps i que tenen efectes perjudicials des d’un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental. En aquesta situació es troben tant construccions existents en el medi urbà, per a les quals es modifiquen articles sobre ordres d’execució, com les urbanitzacions sense finalitzar en distint grau d’execució, per a les quals s’estableix la reparcel·lació inversa o l’ampliació del termini d’urbanització i la subdivisió de les unitats d’execució; i les edificacions existents en el sòl no urbanitzable, respecte de les quals es modifica el règim de minimització d’impacte, per fer-lo més adequat a la realitat existent i es creen les denominades llicències d’impacte ambiental i territorial. “En definitiva, es tracta d’evitar que aquestes situacions tornen a produir-se, amb l’ampliació en el temps de la possibilitat d’actuació de l’Administració i una major eficàcia en l’adopció de mesures d’execució substitutòria”, afirma Ferrando.
I finalment, en quart lloc, s’estableixen algunes modificacions en el règim del sòl no urbanitzable que deriven de les necessitats que s’han posat de manifest en el període d’aplicació de la norma, com ara la introducció de l’habitatge vinculat a explotació agrícola o la forma de calcular el cànon urbanístic de les declaracions d’interés comunitari.
