El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, mort dissabrte 18 de novembre en la clínica de Buenos Aires en la qual romania ingressat des d’aquest divendres per un procés d’infecció, era jutge de carrera, procedent de la Sala penal del Tribunal Suprem, i va prendre possessió al capdavant de Ministeri Públic fa menys d’un any, el 29 de novembre de 2016. El Govern ara el magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar, el creador i gran defensor de la Doctrina Parot, com a nou fiscal general de l’Estat en la seua substitució.
Des del seu lloc, a Maza li va correspondre fa només unes setmanes fer front a la declaració d’independència a Catalunya amb interposició de sengles querelles contra el govern de la Generalitat i els diputats del Parlament que van propiciar la declaració unilateral.
El propi ministre de Justícia, Rafael Catalá, confirmava aquest dissabte la notícia de la seua defunció en un missatge en la xarxa social Twitter: “Descanse en pau José Manuel Maza. Un extraordinari jurista i servidor públic. La justícia i el dret perden a un dels seus més destacats professionals”, va escriure el titular de Justícia.
Maza es trobava des del passat 14 de novembre a Argentina, on participava en l’Assemblea Iberoamericana de Ministeris Públics, i des d’allí el seu servei de premsa informava a primera hora de la vesprada de l’elecció de la Fiscalia Espanyola com a nova Secretària General d’aquest organisme. Amb prou faenes unes hores després es coneixia que Maza havia hagut de ser ingressat després de sentir-se indisposat i poc després es va informar de la seua defunció.
Maza va ser nomenat pel Govern el passat 25 de novembre després de ser avalada la seua idoneïtat pel Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) -on va obtenir el vot de tots els vocals menys una, la designada a proposta d’IU-, i també de la Comissió de Justícia del Congrés malgrat els dubtes inicials manifestats pel Grup Parlamentari Socialista i Unidos Podemos, que durant la seua compareixença parlamentària li van demanar que defensara la seua autonomia enfront de pressions externes.
Nascut a Madrid en 1951, va ingressar en la Carrera Judicial en 1975 i en la Fiscal en 1978, on va ser el primer de la seua promoció, si bé va començar exercint com a advocat i com a lletrat de la Xarxa Nacional de Ferrocarrils.
De sensibilitat conservadora encara que amb posicionaments molt independents en alguns dels assumptes que li ha tocat deliberar, durant la seua etapa com a jutge Maza es va oposar en el seu moment a la denominada ‘doctrina Botín’, va proposar l’arxiu de la querella contra Pablo Iglesias per presumpte finançament de Veneçuela i l’Iraq i va expressar els seus dubtes sobre l’última reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).
Durant la seua compareixença per a demanar la confiança de les Corts, Maza va expressar la necessitat que el Ministeri Fiscal preste especial atenció a la lluita contra la corrupció, encara que ha recordat que fins al més pervers dels delinqüents mereix el respecte de les seues garanties, per la qual cosa la Fiscalia ha de ser sensible als drets dels ciutadans sotmesos a una recerca penal.
Aquesta confiança es va veure entelada no obstant açò uns mesos més tard, el passat mes de maig, quan el Ple del Congrés va recolzar per àmplia majoria la moció del PSOE per la qual es reprovava al ministre de Justícia, Rafael Catalá, i va exigir tant la seua destitució com la de l’exfiscal Anticorrupció, Manuel Moix.
Aquest últim, elecció i aposta personal de Maza per al lloc. Va ser molt qüestionat durant tot el seu breu mandat. Va dimitir l’1 de juny després de conèixer-se que posseïa part d’una societat ‘offshore’ a Panamà, sota la qual es camufla la propietat d’un xalet a Collado-Villalba,
El Congrés va retraure llavors Catalá la seua responsabilitat “directa” en els nomenaments dels fiscals i va instar al Govern a remoure del seu lloc al fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, “per incompliment greu i reiterat de les seues funcions”.
Malgrat aquestes crítiques i a recurrents peticions de dimissió Maza va continuar treballant al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat en un moment d’intensa labor tant en la lluita contra la corrupció -en la qual el seu departament ha demanat condemnes molt importants en judicis contra trames com la ‘Gürtel’- com a contra la deriva independentista de Catalunya, presentant sengles querelles per rebel·lió contra els seus principals responsables i instant el seu ingrés a la presó.
